FITA A FITA

Volta a la moleta de Binifaldó, trescant pel bessó de la serra de Tramuntana

L’itinerari connecta dues velles alqueries musulmanes que han esdevingut, amb el temps, les finques públiques més antigues de Mallorca

El camí vell de Lluc a Pollença passa per dues possessions emblemàtiques de la serra de Tramuntana, Menut i Binifaldó; dues antigues alqueries islàmiques, Monut i Beni-Haldun, que han traçat i determinat la història d’aquell entorn. La torre de defensa de Menut ens informa dels perills que assetjaren els seus habitants. Envoltades de frondosos alzinars i camps de conreu, l’existència de nombroses fonts els ha conferit un valor especial. Ara són finques públiques i tots tenim el dret de gaudir-ne, però també l’obligació de tenir-ne cura i no fer malbé l’entorn.

Podem dir també que aquestes dues possessions són les finques públiques amb més història de les que hi ha a Mallorca. De Menut (alqueria Monut, al Llibre del Repartiment), cases rústegues i fortificades, sabem que fins al segle XVII foren de la família Cànaves, que les cedí al monestir de Lluc, mentre que Binifaldó correspongué als cavallers de l’orde del Temple, que l’habitaren fins a mitjan segle XIV. El 1682, fou llegada al Santuari de Lluc per Pere Antoni Ferragut, un dels successius propietaris. A començament del segle XX l’Estat expropià les dues possessions, i des de llavors són públiques.

En el següent itinerari connectarem les dues possessions mentre envoltam la moleta de Binifaldó, una miranda perfecta sobre la vall de Lluc i les muntanyes que l’envolten, i que en conjunt configuren el bessó de la serra de Tramuntana, Patrimoni de la Humanitat.

La ruta

00’ Des de la parada del bus TIB de Lluc (330 Lluc-Inca, tot l’any / 354 Can Picafort - Port de Sóller i 355 Can Picafot - sa Calobra, només a l’estiu) ens dirigim cap a la plaça dels Pelegrins, davant tenim ja el santuari. 05’ Nosaltres giram a la dreta i després de passar per davall els porxets del santuari de Lluc, prenem un camí asfaltat amb el torrent a la banda esquerra. 10’ Pocs metres més endavant ens desviam cap a l’esquerra, seguint els indicadors del GR-221, fins a arribar al camp de futbol. 15’ Deixam a l’esquerra un pontet de fusta que puja al Camell i arriba fins a la cometa dels Morts i els Pixarells, i agafam l’antic camí Reial, que unia Lluc amb Pollença. El camí, de carro i sense asfaltar, aviat descriu quatre revolts de pujada per dins l’espès alzinar. Per la forma aguda de les roques dels voltants, aquest indret rep el nom dels Puats. 30’ Sortim a la carretera Ma-10 (Andratx-Pollença), la creuam i enllaçam amb un senderó que ens durà fins a la Creu de Menut 35’.

Datada entre els segles XV i XVI, la creu s’aixeca sobre un pedestal circular assentat sobre una escalonada tallada a la roca. En el capitell ressaltava la figura d’un ca en representació de la família Cànaves, que el segle XVII cedí la propietat al santuari de Lluc.

Des d’aquí giram a l’esquerra i sortim al camí asfaltat que uneix la carretera amb les cases de Menut i Binifaldó. 40’ Des de les mateixes cases de Menut, seguim uns minuts pel tram asfaltat del camí vell Lluc-Pollença en direcció a Binifaldó. 45’ Tot d’una trobam una desviació senyalitzada a la dreta. Aquest nou camí, de ferradura o de tres pams, voreja un bocí d’una vella síquia que duia aigua d’alguna font propera (probablement la font de la Magnèsia) fins a les cases de Menut. Sitges i barraques reconstruïdes ens acosten al món dels carboners, un dels vells oficis de la Serra. 50’ Seguint l’itinerari, trobam a la nostra dreta un mirador des del qual es pot assaborir una bella panoràmica del Caragoler del Guix, n’Alí i el puig de Massanella, alguns dels cims més destacats dels voltants de Lluc.

55’ Creuam un torrentó i tot seguit la síquia que baixa de la font de Menut (a tan sols cinc minuts del camí). Dos o tres minuts després, connectam amb una pista que seguim en sentit ascendent. 1h15’ Arribam al coll Pelat (683 m) i giram a l’esquerra, seguint els indicadors del GR-221 en direcció a Binifaldó, el refugi del Pont Romà o Pollença. Situats en aquest punt de l’itinerari, si anam sobrats de forces i de temps, podem decidir si pujam o no dalt de la moleta de Binifaldó. Hem de tenir en compte que, com a mínim, tardarem una hora entre anar i tornar(*).

Des del coll Pelat continuam la nostra marxa cap a les cases de Binifaldó per una pista de terra. 1h20’ Passam pel coll del Bosc Gran, partió entre Menut i Alcanella, i iniciam un descens breu que ens durà 1h25’ a l’enllaç amb el camí vell. Aquí abandonam la pista per seguir els indicadors del GR-221. 1h30’ Deixam a la dreta una porxada vella que servia per albergar els porcs que pasturaven pel bosc. 1h50’ Assolim el coll del Pedragueret, línia divisòria entre les possessions d’Alcanella i Binifaldó. Iniciam el descens per la carretera asfaltada que provenia de la planta embotelladora, als peus del Tomir, i al poc temps, a l’altura de la font del Pedragueret, giram a l’esquerra per continuar baixant fins a les cases pel camí vell (i poc clar) que passava per l’esquerra del comellar. 2h05’ passam per davant les cases de Binifaldó i enllaçam de bell nou amb el camí de Lluc-Pollença per seguir en direcció a les cases de Menut, on tancarem el circuit de la volta a la Moleta 2h40’. Ara tot just ens queda tornar al punt d’inici de la nostra ruta per la Creu de Menut i el camí vell Lluc-Pollença fins a arribar a la parada del bus del santuari de Lluc 3h20’.

(*)Ruta al cim de la moleta de Binifaldó:

Des del mateix coll Pelat, deixam a la dreta el camí de Binifaldó (GR-221), que seguirem a la tornada, i prenem un nou camí en direcció al nord. Es tracta de la traça encara visible d’un vell camí de carro, no massa llarg i indicat amb alguna fita. La tendència és resseguir la carena del puig a mesura que el camí esdevé un tirany que s’acosta més i més als penyals que, a la nostra esquerra, guaiten damunt Menut. A mitjan camí, passarem per una paret divisòria. Tot i que anam constantment fora camí, la progressió no és dificultosa i en mitja hora podem haver arribat a l’antena del repetidor del senyal de televisió que corona la moleta de Binifaldó. La tornada la farem pel mateix camí.

@Fita_a_Fita

EDICIÓ PAPER 29/02/2020

Consultar aquesta edició en PDF