DONA’M JOC

Volem una col·lecció de cromos

Conec de primera mà aquest tema que està sortint últimament a les xarxes socials. No és una qüestió de fa només dos dies. És més, he tingut el plaer de conèixer una mare i les seves dues filles, aficionades al futbol, que volien tenir una col·lecció de cromos de les seves ídols de futbol. Com que no els podien comprar als quioscos, com fa tota la canalla que col·lecciona els cromos de la Primera Divisió masculina, la seva mare, davant totes les negatives que va rebre de les diferents empreses -que miren per la seva economia i que si una cosa ja va bé no volen fer-hi més-, va decidir que faria ella mateixa la col·lecció. ¿Què no faria una mare perquè les seves filles puguin disposar de la col·lecció de cromos que demanen? Dit i fet: va començar a agafar fotografies de jugadores que hi havia per internet i a les webs dels clubs i, quan n’hi faltava alguna, la demanava directament anant a veure algun partit o dirigint-se via tuit al club del qual li faltaven les fotografies. (Recordatori: aquesta és la proximitat que no hem de perdre mai, perquè iniciatives com aquestes són les que ens faran grans, perquè necessitem que hi hagi aquesta relació amb el nostre entorn més pròxim.)

Fa algunes setmanes ha tornat a sortir a la xarxa una nena de vuit anys que demanava a Panini si podien fer una col·lecció de la Lliga Iberdrola. Si la fessin, deia, segur que moltes de les seves amigues s’hi aficionarien i podrien comprar i canviar-se els cromos, convençuda que els equips de futbol femení també són molt bons i que no només els nens s’interessen pel futbol. Aquestes són algunes de les frases que els va escriure, i quines veritats que diu! Si Panini llança aquest àlbum, no pensaran que el futbol és només per a nens. No sé qui s’encarrega de poder potenciar tot això, però he pensat que intentaria fer d’altaveu perquè aquestes iniciatives es puguin transformar en realitat i algun dia els cromos de totes les jugadores circulin per les escoles i parcs, i que tota la canalla se’ls pugui posar a la butxaca.

Us he de confessar que disposo del meu àlbum, perquè vaig tenir la sort que en un partit me’l van donar les dues nenes. El guardo com si fos d’or. Perquè la il·lusió amb què me’l van donar, us puc assegurar que no era més gran que la que tenia jo de rebre’l. Estic convençuda que algun dia podré fer aquesta col·lecció, i la faré amb les mateixes ganes amb què, de petita, canviava cromos al pati d’escola.

EDICIÓ PAPER 20/04/2019

Consultar aquesta edició en PDF