El Vila-real fa miques les bones intencions del Girona (0-3)

GironaEl bon paper del Girona no va ser suficient per continuar caminant a la Copa, i va caure eliminat en mans del Vila-real (0-3), a qui li va costar molt obrir el partit però que quan ho va fer va ser una piconadora. Desvergonyits, els gironins van sortir disposats a mirar als ulls d’un Vila-real que no va reservar esforços. Ho van aconseguir a mitges. En família, perquè el club no va facilitar el nombre d’espectadors però amb prou feines arribaven al miler, Montilivi va tenir l’oportunitat de comprovar les evolucions dels futbolistes menys habituals, com Jozabed i Diamanka, alliberat de tasques defensives i situat per darrere del trident format per Gallar, Thomas i Gual. El domini inicial, tot i la diferència de categoria, va ser dels homes de Pep Lluís Martí, exigents amb si mateixos. Però les conclusions són nul·les i l’equip segueix sense ser fiable i deixar la porteria a zero: ja són 10 partits seguits encaixant.

Com no podia ser de cap altra manera, tenint en compte la setmana que ha patit la ciutat, la tempesta va aparèixer, obligant al club a reubicar a la primera part als aficionats dels gols perquè no estiguessin descoberts. Una manera diferent de veure passar els minuts, perquè el més interessant va ser el show d’animació que va muntar el Jovent Gironí sota el diluvi. Ni rastre de cap mena de joc, perquè tot i que la gespa estava impecable, el futbol va ser massa imprecís. L’oportunitat més clara va ser visitant, amb un cop de cap d’Anguissa que va sortir fregant el travesser. Abans, però, Gallar havia avisat en dues ocasions i Granell va fer treballar Andrés Fernández.

El talent del Vila-real, per lògica, s’havia d’acabar imposant. Ontiveros va perdonar la primera, però Funes Mori va rematar a la xarxa una jugada d’estratègia. I malgrat uns minuts de resistència, en què Alcalá i Diamanka van intentar empatar, sense encert, Cazorla i una obra d’art de Chukwueze van recordar que els gironins són molt lluny de ser un equip de Primera.