La manera més dolça de marcar el ritme

BarcelonaNo s’havia arribat ni a la meitat de la cursa de MotoGP i Alberto Puig s’abraonava al mur del pit lane per demanar calma a Marc Márquez. La victòria era al sac i només calia rematar la feina. A l’Argentina el director de l’equip Repsol Honda marcava el tempo i el deixeble obeïa. El triomf, el primer de la temporada, i el tercer que s’enduia al circuit de Termas de Río Hondo, significava també el liderat per al vigent campió. Valentino Rossi (Yamaha) i Andrea Dovizioso (Ducati), que van completar el podi, van haver-se de conformar amb les engrunes.

Marc Márquez va ser capaç de fer fàcil el que sembla difícil. Partint de la pole, Márquez només va haver de patir una mica per aguantar la posició de privilegi al primer revolt. A partir de llavors ja no va tenir rival. Una superioritat exagerada a les primeres voltes, en què era un segon més ràpid que els rivals, per acabar obtenint la seva victòria més àmplia a MotoGP, amb 9,8 segons de marge. Tot i que va arribar a tenir-ne gairebé 13. Però és que va dedicar els últims metres del Gran Premi a celebrar el triomf amb tots els honors, deixant de donar gas, aixecant-se a la moto i saludant els seus mecànics. La cirereta d’una actuació magistral. “Ha sigut un dia perfecte. Tot ha funcionat com tocava. Sabia que havia de donar-ho tot a les primeres cinc voltes i llavors gestionar els neumàtics. He tingut unes sensacions molt dolces sobre la moto”, deia el pilot de Cervera, que sumava a la pista argentina la seva victòria número 45 en MotoGP, la 71a al Mundial.

L’exhibició de Márquez va deixar en un segon terme l’actuació dels altres pilots que lluitaven pel podi. Un gran grup que es va anar escurçant fins a quedar-se en un cos a cos entre Rossi i Dovizioso que va endur-se el veterà pilot de Tavullia. “He pilotat com quan era jove”, deia Il Dottore, content de tornar a pujar al podi (un fet que no passava des del Gran Premi d’Alemanya de la temporada passada) i d’ampliar la ratxa a 20 temporades consecutives quedant, almenys una cursa, entre els tres primers.

Rossi, al podi per 20è any seguit

Sense pluja i amb Márquez despenjat de la resta, l’interès de la cursa era en el segon lloc. “Rossi m’ha sabut estudiar”, reconeixia Dovi al final. El subcampió de MotoGP va ser segon durant bona part de la prova, però al final va cedir a l’habilitat d’un Valentino Rossi que es guardava la carta per a l’última volta, i li va sortir bé.

Menys sort va tenir Maverick Viñales, víctima d’una mala sortida i que va acabar anant per terra a l’última volta -en un toc amb Franco Morbidelli- quan lluitava per situar-se entre els deu primers. Joan Mir i Tito Rabat tampoc van poder acabar, mentre que Álex Rins, els germans Espargaró i Jorge Lorenzo van acabar als punts.