LLIGA
Esports 15/04/2012

Víctor Ruiz, l'esquerrà rebel

Natalia Arroyo
3 min
Víctor Ruiz, l'esquerrà rebel

BARCELONAPoc més d'un any després d'haver hagut de fer les maletes amb destinació a Nàpols, on va ser traspassat al mercat d'hivern la temporada passada, Víctor Ruiz torna avui per primera vegada a Cornellà-El Prat, l'escenari on va començar a fer-se un nom a Primera Divisió amb la samarreta de l'Espanyol. L'afició periquita, però, no va tenir temps d'acostumar-se a la seva presència a l'eix de la defensa al costat de Nico Pareja primer i Juan Forlín després, perquè, amb només 37 partits jugats en una temporada i mitja, va haver d'emigrar per exigències del guió. Els problemes econòmics del club van precipitar-ne la sortida, que Pochettino va acceptar amb resignació i naturalitat.

Primers anys d'extrem

Format a les categories inferiors de la Ferran Martorell, el Barça i el Cornellà, Víctor Ruiz s'incorpora a l'Espanyol en l'últim any de cadet. Un dels principals responsables del seu fitxatge per l'entitat blanc-i-blava és Carlos Blanco, exmembre de la secretaria tècnica de l'Espanyol entre els anys 2002 i 2006. "Feia anys que l'anava seguint. Jo entrenava el seu germà Rubén quan jugava al Cornellà i coneixia la família. En els seus primers anys de benjamí i aleví jugava d'extrem o interior esquerre, ocupava posicions ofensives. La tocava bé, però no era gaire ràpid -explica Blanco-. Ja d'infantil al Cornellà, el van fer recular i va començar a jugar més enrere, de lateral esquerre. Seguia tenint molt bona sortida de la pilota, però patia per la velocitat".

Un canvi per ser més agressiu

És en el seu primer any de cadet B quan gaudeix dels primers minuts com a central esquerre, demarcació que l'ha convertit en poc temps en un dels centrals més prometedors del futbol espanyol. "Té unes condicions que ja se li notaven de petit, amb 13 o 14 anys. Té bon cop de pilota, és molt segur per sortir jugant en curt o en llarg. Es col·loca bé i té planta i això l'ajuda a dominar l'escena, a fer-se respectar", el descriu Blanco.

Per aquest observador de futbol base, però, l'aspecte que l'acaba de catapultar és un canvi de mentalitat que fa abans de ser juvenil. "En l'últim any de cadet es torna més agressiu, més fort mentalment, més contundent. Un central ha de ser dur i ell no ho era gaire fins llavors". Actualment, Ruiz va al xoc sense por, amb decisió, i rep una targeta groga cada tres partits. "Per mi aquesta estadística vol dir que va dur al tall, que és un central fort", argumenta Blanco. Els seus tècnics, però, voldrien que s'estalviés alguna amonestació per no haver de complir tan sovint una sanció.

Adolescència difícil

El camí professional de Víctor Ruiz, consolidat ara al València fent parella amb el francès Adil Rami, va estar a punt de torçar-se quan tenia quinze i setze anys. Si no hagués pres les decisions que va prendre en el seu moment, aconsellat per la família, els entrenadors i els professors, avui no seria un fix d'Emery ni se'l consideraria un dels centrals més prometedors del futbol espanyol. "Quan tenia quinze anys no tenia un entorn d'amics adequat per convertir-se en esportista d'elit. La seva colla era problemàtica, fumava, bevia i sortia molt. Ell estava definint la seva personalitat i els amics el temptaven molt. Al club i a l'escola vam haver de convence'l que no era el camí si volia ser futbolista. Es va centrar i va fer dos anys magnífics de juvenil".

Des d'aleshores, la seva carrera no ha deixat d'anar endavant. Va fer 23 anys al gener i pot presumir d'acumular, amb el d'avui, 60 partits a Primera Divisió i gairebé una desena en competició europea, entre Champions i Europa League. A més, va participar en l'èxit de la selecció espanyola sub-21, campiona d'Europa a l'estiu.

Esquerrà precís, de mirada dura però aspecte tímid, Víctor Ruiz és un central valent, callat, regular. "El seu rendiment ha d'anar a més a mesura que guanyi en experiència i es vagi fent més madur. No descarto que en un parell d'anys acabi fent el salt a un altre club gran", augura Carlos Blanco, que elogia la seva capacitat de rendir gairebé sempre a molt bon nivell.

Víctor Ruiz viurà avui un dia emocionant en el seu retorn a casa. L'afició, com ha fet amb els altres ídols fugaços que ha tingut, el rebrà amb forts aplaudiments. "El seu cas és un més d'una llarga llista de bons centrals que han sortit del planter de l'Espanyol. La gent ja està acostumada a veure'ls tornar amb una altra samarreta", acaba Blanco.

stats