LA VOLTETA MÀGICA

De Vicenç Pla al bíceps femoral

El joc del Barça ja no es mira, s'interpreta. Com que queda clar que aquest Barça ja no té res a veure amb el de la temporada passada, tot un exèrcit de crítics es miren la nova criatura amb l'esperança d'entendre-la i batejar-la. De sobte, el 4-3-3 ha passat a millor vida, però ningú és capaç d'assegurar amb fiabilitat com és la nova disposició de jugadors. A pocs minuts de començar el partit contra l'Sporting de Gijón, el Twitter bullia amb els missatges que intentaven traduir en números la posició dels jugadors. Serà una altra vegada un 3-4-3? Fa l'efecte de ser un 3-3-4? Potser un estranyíssim 3-2-2-3? Però es va posa a rodar la pilota, i Thiago va aparèixer de fals lateral, Adriano de fals extrem i Pedro de fals Cesc. Només queda una conclusió: res és el que sembla.

El que sí que queda clar és que Guardiola canvia la pell de la criatura cada temporada i retuneja cada setembre la meravella que ell mateix s'havia inventat. En molts moments és impossible endevinar si es juga amb cinc migcampistes i cap davanter o viceversa, i l'ambigüitat entre un lateral i un migcampista és tal que l'altre equip divaga desconcertat, sotmès mentrestant a un aclaparador 84% de possessió de pilota, que és el que va patir l'Sporting a la primera part. Però qualsevol mutació necessita també un rodatge. Al partit d'ahir el Barça va anar de més a menys i es va anar a trobant cada vegada més incòmode. No va ser precisament el millor partit de la temporada i fins i tot en algun moment de la segona part va sobrevolar la sensació que era possible que es repetís l'accident d'Anoeta. L'Sporting es va creure que era possible el miracle i sense tenir cap gran ocasió va aconseguir que el Barça s'angoixés i jugués encongit.

Guardiola està convençut que per evitar que t'agafin la mesura cal transformar-se de nou, i d'aquí que ningú entengui encara què és el nou dibuix del Barça, però fa la sensació que per fer dos passos endavant, de tant en tant, com ahir, cal fer-ne algun endarrere.

Les obsessions del club

També és veritat que les lesions han tret una mica de força a l'equip, que està patint una plaga al bíceps femoral: Abidal es va sumar ahir a la lesió que ja havien patit Alexis, Iniesta i Cesc. El Barça és un club que es mou per obsessions: si la setmana passada va estar capitalitzada per les declaracions de Pep Guardiola, preparem-nos tots a assistir al carrusel de teories sobre les lesions que ens caurà a partir de demà. De Vicenç Pla al bíceps femoral. Som així, i no ens canviarà mai ningú.

EDICIÓ PAPER 19/08/2018

Consultar aquesta edició en PDF