Publicitat
Publicitat

Vestigis del futbol d'una altra època

Els dos estadis es construïren gràcies als socis dels clubs

El Lluís Sitjar i l'Estadi Balear són vestigis del futbol d'un altre temps. D'una època en què els clubs eren propietats dels seus socis i en el qual, gràcies a la seva aportació, es pogué fer front a la construcció de les instal·lacions per respondre al creixement dels respectius equips i de les ànsies per veure'ls en directe. És inimaginable que actualment es pugui portar a terme la seva reconstrucció sense l'ajuda d'un patrocinador que posi nom a la instal·lació i d'una empresa que pugui treure'n un rèdit econòmic. Una situació radicalment oposada a la que va permetre'n el naixement a mitjan segle passat mitjançant el sistema de copropietat.

Així, el Lluís Sitjar va ser inaugurat oficialment el 22 de setembre de l'any 1945, encara que inicialment va tenir el nom d'Es Fortí, amb un partit contra el Xerez. El Mallorca havia aconseguit l'ascens a la Segona Divisió i necessitava un camp més gran i modern per poder jugar-hi. Per tant, coincidí amb l'inici del campionat de Lliga.

Per obtenir el finançament necessari per tal que es poguessin portar a terme els plànols de l'arquitecte Carlos Garau, es posaren a la venda 400 participacions de 5.000 pessetes cadascuna, que es podien pagar a terminis. Aquests dos milions no foren suficients, per la qual cosa s'hagueren d'emetre 266 accions més per un preu de 3.000 pessetes. Aquests títols de propietat donaven dret a un seient per a tota la vida a la tribuna preferent. La seva capacitat va ser de 16.000 persones en el seu naixement.

Una situació similar visqué l'Atlètic Balears. El seu camp anterior va ser el de Son Canals, situat al barri d'Hostalets. L'equip es va veure obligat a cercar una nova ubicació quan els propietaris del terreny de joc (només el tenien llogat) el vengueren per urbanitzar-lo.

Davant aquesta situació, es decidí construir un estadi. Era l'any 1959 quan els socis del club decidiren finançar el nou santuari amb l'emissió d'un total de 2.000 títols de propietat per construir un projecte dissenyat per l'arquitecte Josep Barceló Munar. Ho feren amb dues sèries de 1.000 títols: una per valor de 1.000 pessetes i l'altre de 5.000. Així, el 8 de maig de l'any 1960 va ser inaugurat.

Aquest sistema de finançament és un recurs que actualment no es considera. Els clubs ja no són propietat dels socis. La seva conversió en societats anònimes esportives fa que l'entitat hagi de cercar els doblers necessaris fora del club. Les inversions per a la construcció de nous estadis provenen d'empreses privades que cerquen un rèdit que a mitjan segle XX no es tenia en compte de la mateixa manera. El benefici era que l'equip guanyàs. Ara, el benefici s'obté mitjançant la construcció de zones comercials que permetin als inversors recuperar la quantia dipositada en el projecte.

Canvis socials han transformat el futbol. Son Moix ara és l'Iberostar Estadi i només els clubs més potents del món poden permetre's el luxe de no cedir el nom del seu estadi a empreses.

PUBLICITAT
PUBLICITAT
PUBLICITAT

EDICIÓ PAPER 17/12/2017

Consultar aquesta edició en PDF