2017: Valverde entre la tebior

Fa uns dies el president Bartomeu va resumir l’any blaugrana com a intens i amb decisions que no sempre han estat ben enteses. Imagino que es referia a la decisió de jugar a porta tancada l’1 d’octubre, una mesura tan injustificable que li van plegar dos directius. És qüestió de prioritats: diu Bartomeu que el procés polític que viu Catalunya afecta la gestió del club, però els que tenim una determinada manera d’entendre el Barça més enllà de la seva dimensió esportiva i empresarial no podem entendre que es queixi d’això.

És una llàstima que el protagonisme de l’any se’l quedi la posició sempre tèbia del Barça respecte al país -recordeu l’indesxifrable missatge de “diàleg, respecte i esport” arran de l’empresonament dels Jordis o la prohibició d’entrar pancartes per reclamar la llibertat dels presos polítics per por de la UEFA- perquè, institucionalment, el 2017 ha suposat la celebrada sortida d’un patrocinador controvertit com Qatar per encabir Rakuten en unes condicions molt millors.

Tampoc en l’apartat esportiu ha sigut un any fàcil. És cert que l’equip ha escrit algun gran moment per al record -la remuntada al PSG o les dues victòries de Lliga al Bernabéu- però les dues primeres només van ser alegries puntuals, ja que no van servir per guanyar títols. En canvi, la d’avui fa una setmana confirma la candidatura blaugrana, gairebé en solitari, perquè el 2018 la Lliga torni al Camp Nou.

I és que, juntament amb l’esperada renovació de Messi, la notícia esportiva de l’any a Can Barça és l’aterratge d’Ernesto Valverde. En l’apartat futbolístic, ens ha ensenyat que el Barça ja no necessita tenir sempre la pilota per dominar els partits, i que la millor defensa no és un bon atac sinó tenir una defensa excel·lent. De l’atac ja se n’ocupa Messi. Se m’acut que és l’any de Paulinho i Valverde. Però, com que no estic segur que això soni a elogi, afegiré que, amb les circumstàncies adverses -la fugida de Neymar, la lesió de Dembélé, la incapacitat de reforçar el mig del camp amb talent creatiu- que s’ha trobat Valverde, no és possible treure més rendiment a la plantilla que té a les seves ordres.

Diu Guardiola que el favorit per guanyar la Champions és l’equip on juga Messi, però és evident que vol treure pressió al seu City. Ara mateix, a l’espera que la intenció de reforçar la plantilla no es vegi alterada pels bons resultats, crec que el Barça no té prou eines per reconquerir Europa. Si ho aconsegueix, al balanç del 2018 haurem d’encarregar un monument per al Txingurri.