OPINÓ

Valverde aprèn dels errors

El tècnic llegeix bé el partit i corregeix a temps per assegurar el triomf del Barça a Old Trafford

Des que va arribar al Barça, a Ernesto Valverde li han penjat totes les etiquetes possibles. Que si el seu futbol és massa conservador, que si no creu al 100% en el model Cruyff, que si té tics d’equip petit... Crítiques que, com ell reconeix, van amb el càrrec. Però ell, en comptes de treure foc pels queixals, com han fet d’altres, prefereix seguir amb el seu guió i gestionar les coses de portes endins. És aquest treball diari el que li ha valgut el reconeixement dels futbolistes. Que, al final, són els que han d’executar a la gespa allò que ell imagina a la pissarra.

Valverde tenia una espina clavada amb la Champions, pel que va passar l’any passat a Roma. Allò no es pot esborrar, però sí tapar. I ahir, a Old Trafford, va fer la meitat de la feina demostrant que ha après dels errors del passat: va saber llegir i interpretar el partit i moure les peces de manera adequada per donar a l’equip el que necessitava i quan ho necessitava.

Sempre se li podran retreure coses, com els 25 minuts de la segona part en què el United va dominar i va acostar-se perillosament a l’àrea de Ter Stegen. Però ell podrà respondre que sí, que la pilota rondava per allà, però que els anglesos no van xutar cap vegada entre els tres pals. I que el gol va arribar en una jugada marca Barça, de 48 passades, que va durar 2 minuts i 14 segons. De tota manera, aquella sensació de perill va ser més demèrit dels futbolistes -van perdre moltes pilotes, sobretot Busquets- que no pas de l’entrenador.

Més enllà de l’onze inicial, amb un Semedo que va saber executar magníficament el seu paper, Valverde va haver d’intervenir a la segona part per reforçar el mig del camp quan el Manchester United s’havia fet amo del partit. Aquest cop no va esperar fins al minut 80. Ho va fer al 65, i amb un doble canvi que va servir per passar al 4-4-2, recuperar la possessió i matar el partit.

Segur que hi haurà crítics amb aquest plantejament. És normal. Però a Valverde li és una mica igual. Bàsicament perquè l’equip té a tocar les semifinals. Quan els resultats acompanyen, les crítiques es paeixen molt bé.

EDICIÓ PAPER 20/04/2019

Consultar aquesta edició en PDF