ESPÈCIE PROTEGIDA

Vacances necessàries

Acaba temporada: moment de balanç i comiats

Acabo temporada. Moment de balanç i de comiats. Però tot és una mica estrany. L’equip va acabar la temporada fa dos mesos, ja porta dues setmanes entrenant-se i d’aquí dues comença les prèvies de la UEFA. Per completar l’embolic, els meus articles pericos tornaran mentre jo encara seré de vacances. Tot just quan l’Espanyol haurà acabat la segona de les tres prèvies. Enyoro la competició. Però no m’agrada la Lliga a l’agost. Aquest any, dues tasses: juliol i agost, Lliga i UEFA.

Necessito vacances perquè no soc capaç de sortir del bucle plaer-dolor d’aquest final de temporada. No és que em calgui descansar. El que necessito és un tall, un solstici mental que em permeti superar tant l’eufòria d’un gran final com el disgust d’una gran traïció. Perquè com més informació tinc més em dol el que va fer el desagraït de Rubi. “Bon vent i barca nova”, vaig escriure el primer dia. Ho mantinc. Però encara que ens hi esforcem, l’orgull i la ràbia no tapen el dolor. Un dolor que s’encén quan hi poses l’alcohol en forma de Borja Iglesias. Perquè està clar que Rubi ha pres consciència que mai més no podrà tornar al que era “el club de la seva vida” i ha optat per la via de la terra cremada.

Ara bé, si fem una anàlisi freda (i oblidem la seva més que probable destinació) l’operació Borja haurà sortit perfecta. Comprar per 10 i vendre per 30: aquest és el camí. Podien haver posat una clàusula superior als 28, diuen els crítics. Doncs no: si Borja va triar l’Espanyol (tenia ofertes més atractives econòmicament) va ser, precisament, perquè va ser el club que va acceptar aquesta clàusula relativament baixa. Ha complert la seva obligació -marcar gols- i ara veurà complerts els seus desitjos: cobrar més. Això és futbol professional. Tot l’afegit que ens ha donat de simpatia i xou no tenia res a veure amb nosaltres. És ell, que és un noi simpàtic i divertit. Ho era al Saragossa i ho serà al Betis. També des de la fredor, el cas Borja ens mostra una mala gestió amb afegit cruel. Si el Betis té diners per fitxar-lo és perquè acaba de traspassar per 30 milions un jugador del nostre planter que va marxar sense deixar un euro. Operacions com la de Borja ens faran grans, operacions com la de Pau són expressió i projecció de petitesa.

D’aquí un mes torno. I només tinc dos desitjos: que estiguem vius a la UEFA i que l’Óscar i el Marc segueixin jugant al club de la seva vida.

EDICIÓ PAPER 12/10/2019

Consultar aquesta edició en PDF