El VAR aigualeix la celebració dels 700 gols de Leo Messi

Els partits contra l’Atlètic de Madrid dels últims temps acostumen a estar envoltats de més qüestions transcendentals de les (ja prou crucials) que passen damunt la gespa. Després de la derrota contra els matalassers a la Supercopa es va precipitar la sortida de Valverde, malgrat que des del club es vengués que era una decisió que ja estava presa. El Barça va jugar un dels seus millors partits de l’últim any del Txingurri abans de flaquejar als darrers minuts, i el VAR, com ahir, també va tenir la seva quota de protagonisme determinant. De la mà de Messi a la Supercopa a la repetició del penal al Camp Nou. La norma és clara -el porter no pot tenir els dos peus sense trepitjar la línia abans del llançament del penal- i l’aplicació del VAR correcta, però l’absurditat és evident: per uns centímetres en un gest natural del porter com és agafar impuls, l’Atlètic va poder repetir el penal i canviar de llançador. A diferència del fora de joc, en què els centímetres són determinants, en aquest cas caldria una mirada més humana, ja que és fruit d’un gest gairebé instintiu del porter, que va veure la groga.

Tornant a la transcendència dels partits contra l’Atlètic, ¿recordeu quan el Barça del primer any de Luis Enrique semblava que anava a la deriva després de punxar a Anoeta? Al partit següent, el trident va esclafar els matalassers a l’estadi i aquell curs va acabar amb un triplet al qual sempre haurà d’estar agraït Bartomeu, perquè mesos després va guanyar les eleccions. Des de llavors, Neymar ens va prendre el pèl marxant al PSG i al seu lloc han arribat el que, fins ara, han sigut tres bromes de mal gust: Dembélé, Coutinho i Griezmann -tres suplències del francès en els últims quatre partits, i ahir, minuts residuals-. Una cosa, però, no ha canviat els últims anys, sinó que s’ha fet més evident: l’equip segueix depenent de Messi, que ahir no va poder celebrar com hauria volgut el seu gol 700.

EDICIÓ PAPER 04/07/2020

Consultar aquesta edició en PDF