ESQUÍ ALPÍ
Esports 02/12/2017

Úrsula Pueyo: “Abans vivia en una gàbia d’or; ara esquii perquè vull i perquè sé que puc”

esquiadora

Ara Balears
4 min
Úrsula Pueyo: “Abans vivia en una gàbia d’or; ara esquii perquè vull i perquè sé que puc”

PalmaLa palmesana Úrsula Pueyo (1983) és una de les estrelles de l’esport paralímpic estatal. En aquests moments, es troba al Canadà en l’inici d’una temporada en què torna a aspirar a tot.

Com ha començat la temporada?

Des de final de març no he tingut oportunitat d’esquiar, ja que he hagut de fer feina. L’octubre vaig acabar. He de tenir el cap al seu lloc i no pensar en tantes coses. Per això he apostat, aquests mesos, per donar-ho tot fins al dia dels Jocs. Ja es veurà si hi puc anar, no és decisió meva. He entrenat dues setmanes a Suïssa. Després, les primeres curses varen ser per novembre a Holanda, i de les quatre de l’eslàlom de Copa d’Europa, només en vaig poder disputar tres, ja que el darrer dia vaig haver de tornar a Mallorca a causa de molt de mal al ronyó. Al final, una setmana de descans a casa i cap al Canadà.

D’ànims, llavors, bé, no?

Em sent bé mentalment, però és dur lluitar tota sola i sense suport per part de la Federació, i més amb els resultats que faig. És complicat, però almanco sé que ho faig per mi i pels que m’ajuden dia a dia, que són molts. Els meus patrocinadors són molt importants; si no, no podria fer el que faig. Parl de la marca Head, la botiga de Baqueira-Beret Copos Ski, el bufet d’advocats Feliu Bellapart, Tirme, Interflora, Labolife, Egosiw... Tant de bo en pogués tenir més per fer més entrenaments i curses, però estic supercontenta amb ells!

En quantes proves prendreu part i en quins països?

En moltíssimes. Tenc fins dia 31 de desembre per complir els criteris que em posa la Federació per anar als Jocs. Són gairebé impossibles, però lluitaré fins al final i després continuaré competint, perquè queda tot l’hivern. Si no puc anar als Jocs, vull intentar guanyar la Copa del Món i la d’Europa.

Com va anar el dia de competició?

Estic molt contenta amb aquestes curses. El nivell és molt alt. Tothom entrena des del maig i jo només fa un mes que m’he posat els esquís. No puc demanar més. Estic feta per esquiar, ho tenc molt clar, però no tenc els mitjans per ser la més ben preparada. Les nines van amb un staff de set persones (skimans, preparadors físics, metges, entrenador, ajudants , conductor...). Jo ho faig tot amb la meva parella i ajudant, Daniel.

Enguany també es disputen els Jocs de Pyeongchang, els quals suposaran la vostra tercera participació en una cita olímpica. Amb l’experiència que heu adquirit, com afrontau aquesta cita?

Si hi vaig, l’afrontaré amb una rialla, sense pressió, perquè per a això he lluitat aquests tres anys.

Què ha canviat de l’Úrsula d’aquella primera experiència a Vancouver respecte de la que anirà a Pyeongchang?

L’Úrsula que participava amb l’equip nacional aprenia cada dia, viatjant arreu del món, però vivia en una gàbia d’or. Tot i ser físicament millor i tècnicament amb més exigències, no era feliç personalment. M’atabalaven tantes coes de pertànyer a una estructura amb els principis de la qual no estava d’acord... L’Úrsula d’ara esquia perquè vol, perquè sap que pot i perquè cap camí senzill du a res interessant.

Quin és l’objectiu que us heu marcat aquesta nova temporada?

Anar als Jocs, sens cap dubte.

Quina és la vostra rutina per afrontar les competicions?

Estar tranquil·la, sense ningú que em maregi, i, sobretot, descansar. Som mallorquina i m’atabalen les presses. També és molt important saber en tot moment com està la meva família. Tenc la necessitat de parlar-hi cada dia.

Teniu cap superstició abans de llançar-vos pista avall?

Em seny sempre. En tot moment de la correguda pens en els meus, sobretot en el meu pare, que va dins la meva granota de competició. Des del dia que vaig tenir l’accident, viatja amb mi i mai no l’he deixat. Quan vaig tenir l’accident, algú em va posar una bruixeta que és una metgessa; després, la mare d’una amiga me’n donà una de viatjar i una pedra d’un volcà al qual vaig pujar a Nicaragua quan feia dos anys de l’accident. Som massa ordenada i de vegades és un problema. El motiu és que som molt despistada i necessit tenir un ordre

Quanta gent forma el vostre equip?

Jo mateixa, la meva parella i, quan tenc sort, el meu company d’equip nacional Òscar Espallargas.

He vist que en diferents ocasions vós mateixa us heu dit: “Úrsula, fins aquí hem arribat”. Però sempre superau les dificultats i continuau endavant. Quin és el secret?

Em falta una cama, però tenc el cap al seu lloc i vaig amb la certesa que si fas les coses ben fetes, la vida t’ho torna. Jo el que vull és ser bona persona i que se’m recordi per això. Ningú és més que ningú i, com em deia el meu pare: una vegada acabat el joc, el peó i el rei tornen a la mateixa capsa. El meu secret és lluitar pel que crec que puc aconseguir i tenir molt clar de què som capaç i del que no, també. I si qualque cosa tenc clara, és que si faig les coses és per mi, però abans de tot això pels que m’estimen i em donen suport. Viure, riure, estar tranquil·la i que els meus estiguin bé, no necessit res més en aquesta vida, sigui esquiadora o faci escales netes.

stats