FUTBOL

De Twitter a l''staff' de la Reial Societat

L’àrea d’analistes de la Reial Societat la formen joves que s’han fet un nom a les xarxes socials

De Twitter al despatx on es decideixen les coses importants. És el salt brutal que han fet Abel Rojas, Xabi Esnaola i Guillermo Valverde, incorporats aquest estiu com a analistes a l’organigrama esportiu de la Reial Societat, rival del Barça aquest dissabte al renovat estadi d’Anoeta (16.15 h). Sota el control de Roberto Olabe, director de futbol dels 'txuri-urdin', la Reial ha construït un grup de treball amb talent de tot arreu: des d’un segon entrenador amb ànima de primer (Rubén de la Barrera) per donar un valor afegit a la gestió d’Asier Garitano a la banqueta, fins al talent de tres tuitaires joves i amb passió, que ara posaran els seus ulls al servei del club.

Ja no aniran dient la seva a la comunitat virtual, sinó que ara faran una feina silenciosa. De fet, amb una piulada a mitjans de juliol, Rojas i Esnaola s’acomiadaven de Twitter amb un “Fins aviat” per centrar-se en la seva nova etapa al departament d’anàlisi de la Reial. El canvi els portava dels debats futbolístics a la xarxa, amb el rerefons dels portals web 'Ecos del Balón' i 'La Mano de David', a l’'staff' tècnic d’un club de futbol professional, on comparteixen feina amb Guillermo Valverde, fins ara redactor de 'Marcador Internacional' i també habitual de les reflexions tàctiques amb el perfil @willy_sagnol.

Capacitat per fer feina d’arxiu 

L’aposta de la Reial Societat pel talent comunicatiu no és nova. Ja l’any 1996, en l’era Núñez, el periodista Lluís Lainz va abandonar 'La Vanguardia' –“On havia deixat de ser feliç perquè no em deixaven fer bé la meva feina”, diu– i es va incorporar al Barça per fer feines d’observació de rivals i jugadors. Era inèdit fins aleshores. “El club no tenia àrea de 'scouting' i amb prou feines hi havia deu ordinadors per a un centenar de treballadors”, recorda. De zero, i amb la confiança sobretot de Van Gaal i Rijkaard, va construir una dinàmica de treball que el va mantenir al Camp Nou durant gairebé 15 temporades. “Fer 'scouting' era com fer investigació periodística, era fer feina d’arxiu. Et calien habilitats de documentalista”.

“Fer scouting era com fer investigació periodística, era fer feina d’arxiu. Et calien habilitats de documentalista”.

Lluís Lainz Periodista i tècnic al Barça (1996 al 2010)

Són atributs que, en determinats casos, un club de futbol valora d’un periodista, fins al punt d’incorporar-lo a l’estructura. Sense anar més lluny, aquesta mateixa setmana Catalunya Ràdio avançava que el Barça havia contractat el presentador de BeinSports França Jérôme Bigot, per controlar determinats mercats de fitxatges. 

L’art de comunicar bé

“Potser han percebut en nosaltres una sensibilitat pel futbol, una mena d’extra de passió. La majoria de nosaltres s’hi dedica les 24 hores del dia, té una vinculació amb el futbol gairebé malaltissa”, diu Gaby Ruiz, que després d’una vintena d’anys a Canal+ va acceptar el rol d’analista amb el Middlesbrough d’Aitor Karanka. Ara treballa de 'scouter' per al Leeds United i és un altre dels casos de periodistes que fan el salt al futbol professional. Un salt que el creador de ‘PC Fútbol’ –un bagatge que ja el va introduir en l’immens àmbit de les bases de dades de jugadors d’arreu del món– ni s’havia atrevit a somiar i que li ofereix una oportunitat de viure el futbol des de dins i “amb un grau d’involucració” absolutament nou. “El periodista viu en una zona neutral i aquí formes part d’un equip. És una dinàmica emocional que et fa reviure”, comenta, tot i que no oblida la màgia d’analitzar davant un micròfon un partit que “s'ha d’anar desgranant en viu i verbalitzant”. 

"Potser han percebut en nosaltres una sensibilitat cap al futbol, un extra de passió. Hi tenim una vinculació gairebé malaltissa".

Gaby Ruiz Periodista i fent scouting al Leeds United

És justament això, transmetre futbol. Comunicar-lo bé. “Si som en un club és perquè algú ens ha escoltat o ens ha llegit. Perquè, d’alguna manera, hem convençut algú amb capacitat de decisió”. No és gens diferent del que intenta fer un entrenador, convèncer el vestidor i seduir-lo. Unificar l’idioma. De vegades, literalment, com li va passar a Lainz en l’era Rijkaard, quan el tècnic holandès encara no parlava prou bé el castellà. Lainz es va responsabilitzar de les imatges abans del partit i gravava la seva veu en off al DVD que Rijkaard posava a l’equip abans de jugar. Aquí mostrava altres dots periodístics que li van ser útils al Barça.

La Reial Societat, en l’etapa de Moyes a Sant Sebastià, també va haver de recórrer al periodista Erik Bretos per traduir el missatge del tècnic als jugadors. Ara Bretos és un dels màxims responsables de l’àrea de reclutament del conjunt guipuscoà i un dels artífexs de l’arribada d’Abel Rojas, Xabi Esnaola i Guillermo Valverde, els tres tuitares d’Anoeta. “No importa gaire com arribis, l’única cosa que val és que tinguis coneixement i passió. Val per al futbol i val per al periodisme”. Consell de Gaby Ruiz.

EDICIÓ PAPER 18/11/2018

Consultar aquesta edició en PDF