31/01/2020

Trincão i l’estratègia dels fitxatges

2 min
Trincão i l’estratègia dels fitxatges

Finalment el Barça ha tancat el mercat d’hivern sense fitxar el davanter que, davant l’absència de Suárez, havia demanat Setién. De portes enfora, el càntabre ho ha encaixat amb un optimisme desfermat -confia que Dembélé ho petarà-, però la realitat és que la plantilla blaugrana és més curta -massa- i més feble avui que fa un mes.

Sobre la conveniència de reforçar la davantera, hi havia unanimitat que, vista l’experiència de l’any passat amb Boateng, valia més no bussejar en el mercat de saldos. I, davant les restriccions econòmiques, era preferible estalviar de cara a pescar un primera espasa l’estiu vinent. Ara bé, no comptàvem amb la venda de Carles Pérez, que no és davanter centre però sí que havia acreditat ser útil al primer equip. I potser per això la secretaria tècnica va triar i remenar fins a última hora i contra el criteri original noms tan aleatoris com Llorente, Willian José o Bakambu.

Com diu Quique Setién, les lesions són incontrolables i no es poden preveure. Però sí que s’ha de calcular que n’hi pot haver, cosa que el Barça no va fer a l’estiu, quan va preferir embarcar-se en una travessa impossible per repatriar Neymar abans que fitxar un recanvi per a Luis Suárez, i que tampoc no ha fet ara. En el millor dels escenaris, segons el qual Antoine Griezmann i Leo Messi trobaran la química per neutralitzar l’absència d’un nou pur, haurem de resar perquè cap dels dos no agafi un refredat. En cas contrari, només em puc imaginar l’alternativa d’Arturo Vidal jugant com a davanter d’emergència, un paper que, de fet, li escau més que la seva teòrica posició de migcampista.

A tot això, en l’últim dia de finestra hivernal, el Barça anuncia els fitxatges de dos joves desconeguts, Trincão -un cognom que, en portuguès, no té les connotacions negatives que té en espanyol- i Matheus Fernandes, pels quals ha pagat 38 milions d’euros. No estic en condicions de discutir la idoneïtat d’aquestes apostes, perquè no els he vist jugar mai, però sí que em pregunto pel criteri que segueix l’entitat, si és que en té, a l’hora d’anar al mercat. La idea és apostar per joves que encara no han explotat -Pedri, Todibo, Marlon, Yerry Mina- perquè pensen que no els podran comprar si esdevenen cracs o continuar fent -o intentant fer- fitxatges de la portera com Griezmann, Neymar, Dembélé o Coutinho?

Seria bo que algun responsable del Barça expliqués si hi ha una estratègia definida i qui la comanda. I sobretot que l’hi expliquin a Setién, abans que el president no li torni a demanar el triplet.

stats