GUARDIOLA GUANYA PER FI A MESTALLA Crònica
Esports 03/03/2011

Tres punts d'aquells que il·luminen El camí

Albert Solé
3 min
El premi d'insistir Va començar errant una ocasió triple i no va parar fins que El gol el va alliberar.

Els tres punts d'ahir són més que tres punts. Un cop moral i d'autoritat difícil de digerir a Madrid. I més que perquè el Barça mai va jugar còmode perquè el València va jugar esplèndid. Però Messi és molt Messi, i tot i que va fallar tres ocasions cantades que no acostuma a errar, ell va ser l'autor de l'únic gol del partit. Un gol que pot valer una Lliga en un dels camps més difícils per als blaugranes històricament.

El València va començar millor, impulsat per una afició que en partits d'aquests no falla. Primer Mathieu va trobar l'esquena a Piqué als 2 minuts, i poc després Tino Costa va posar la por al cos a Pinto amb un dels seus obusos des de fora l'àrea. Però el Barça també havia vingut a jugar, i Messi va fallar una ocasió cantada sol davant Guaita. Bé, una triple ocasió que entre el porter i la defensa van fer el que semblava impossible. Però el Barça no estava còmode. No va poder moure la pilota com en ells és habitual fins ben entrada la primera part, i la pressió del València era enganxifosa com una tarda humida d'estiu. Als 20 minuts Iturralde va anul·lar un gol a Jordi Alba -un perill constant- per un fora de joc molt justet en què va trencar la defensa blaugrana i va driblar Pinto.

I Messi va tornar a perdonar el que no falla mai: als 30 minuts l'astre argentí va prendre una pilota a Dealbert, que s'havia encantat com a últim home, va encarar Guaita i li va clavar una vaselina subtil, preciosa, quasi perfecta, ja que va sortir per sobre el travesser per molt poc. Però el màxim golejador de Primera Divisió tenia clar que el partit el guanyaria ell, i poc després d'aquesta errada va seguir persistint. A poc a poc el Barça va anar imposant la seva superioritat amb la possessió, però el València es va defensar molt i molt bé.

El crit d'alegria, al final

Emery i el València havien sobreviscut a la primera part sense cap davanter, i a la represa va sortir d'entrada Soldado en el lloc de Joaquín, per mirar de fer un pas endavant. L'inici de la segona part va tornar a tenir color xe. Mathieu i Pablo Hernández van tornar a moure's bé i Pinto va aturar el xut de segon. La possessió tornava a ser quasi 100% del Barça, com sempre, però els contracops valencianistes eren mortals, i als 60 minuts Pablo de nou va enviar un xut de rosca amb l'interior ajustat al segon pal fora per molt poc.

Ningú havia dit que aquest partit seria fàcil per al Barça. I per mirar de canviar-lo una mica, Guardiola va fer entrar Pedro per Mascherano i guanyar força ofensiva. I és que en la segona part Villa i Messi es van quedar atrapats a la xarxa defensiva que havia teixit Emery. Però de Messi no te'ns pots refiar mai, i quan sembla que no hi és, apareix. I en una passada de la mort d'Adriano, Messi no va perdonar aquest cop, tot i que Guaita va tocar la pilota abans d'entrar (minut 77).

Segurament el gol va arribar en el moment més injust per al València, que semblava que s'havia menjat la moral del Barça. Les cares dels valencianistes després del gol parlaven per si soles. El València va quedar molt tocat i ja no va reaccionar, mentre que el Barça, aquest cop sí, va saber refredar i matar el partit.

Per a més informació sobre el partit www.ara.cat/esports/barça

stats