Tres anys de revolució xinesa a l’Espanyol

BarcelonaSis dècades després que Mao Zedong proclamés la fundació de la República Popular de la Xina, l’Espanyol viu la seva particular revolució xinesa. De la mà de l’empresari Chen Yansheng, l’entitat blanc-i-blava passa pel sacseig més important de la seva història. Al novembre es compliran tres anys des que es va saber la compravenda del paquet majoritari d’accions del club, que va passar de mans de Daniel Sánchez Llibre a l’empresa presidida pel mateix Chen Yansheng, Rastar Group.

Va ser el primer canvi de peces de la seva gestió. En aquests tres anys, dels 39 executius, directors de departaments i treballadors amb càrrecs de certa responsabilitat que hi havia al club, 26 han deixat el càrrec, i només en queden 13, un terç. Fins ara, la gestió del dirigent xinès s’ha explicat a través de l’enfortiment de les finances propiciat per l’eixugament del deute amb tercers -Chen és ara el principal creditor del club- i per una millora esportiva, però no menys significatiu ha sigut el canvi de fisonomia que ha viscut el personal de l’entitat. L’Espanyol actual continua sent, en moltes àrees, una família, però ha incorporat elements externs que l’estan ajudant a completar la transició d’un club local cap a una empresa internacional.

Un consell entre la Xina i Barcelona

“Rastar vol donar continuïtat al projecte i té la intenció de potenciar l’actual estructura del club i redimensionar les diferents parcel·les”, va assegurar Rastar en un comunicat hores després de l’oficialització del traspàs de poders. Després d’ocupar els càrrecs de màxim accionista i president que tenien, respectivament, Sánchez Llibre i Joan Collet, Chen va procedir a envoltar-se de gent de confiança de Rastar. Al primer consell d’administració hi havia nou membres, cinc dels quals procedents del conglomerat asiàtic; Mao Ye Wu, un xinès resident a Barcelona procedent del despatx Rousaud Costas Duran, i tres catalans, Ramon Robert, Carlos García Pont i Adolf Rousaud. El primer, que va passar a ser conseller delegat va ser l’únic a mantenir-se de l’anterior junta directiva, i va ser un dels homes forts en les finances fins al seu cessament, el gener del 2018. El segon és vicepresident, i l’últim, que també va ser vicepresident uns mesos -fins a la seva sortida del club, el juny passat-, va dirigir, a través del seu bufet d’advocats, la compravenda accionarial de l’entitat. Rousaud és una de les quatre persones que han entrat i han sortit del club sota el mandat de Chen Yansheng. Un cas similar va viure Huang Ting, xinès responsable del pla estratègic de Rastar, que també va deixar l’Espanyol quan va veure complerta la feina encomanada. Els altres dos casos són dos tècnics del primer equip: Constantin Galca i un Quique Sánchez Flores que, tot i convertir-se en la primera gran aposta esportiva de l’era Chen, va quedar-se a mitges i va ser cessat abans d’hora a causa dels mals resultats i la mala maror generada al vestidor.

Quique va arribar l’estiu del 2016, quan Ramon Robert va presentar un ambiciós pla director amb la mirada posada al 2020, data en què s’esperaven assolir uns ingressos de 125 milions. Un any i mig després, l’executiu va ser acomiadat per haver traçat unes previsions poc realistes, especialment després del fre imposat pel govern xinès. El seu lloc el va ocupar el gener del 2018 Roger Guasch, que fa mesos que treballa en un nou pla estratègic que ha aixecat certa controvèrsia per mesures polèmiques com l’augment del preu dels abonaments i l’anunci de destinar el 50% dels ingressos per venda de jugadors a eixugar el deute amb Rastar i alguns bancs xinesos.

Perarnau fa seva l’àrea esportiva

Si Guasch supervisa cada euro invertit des de la posició de director general corporatiu, Òscar Perarnau controla cada decisió esportiva des d’una posició equivalent, en una parcel·la en què té plens poders. Qui va ser tècnic a les categories inferiors, i posteriorment director esportiu, va tornar al club el juny del 2017, i la seva primera decisió va ser renovar Jordi Lardín fins al 2020.

El manresà havia passat uns mesos abans de coordinar tot el futbol base a fer-ho també al primer equip, substituint Ángel Gómez. Una decisió, amb tot, que Chen i Perarnau van corregir mesos després: arran de la destitució de Quique, també va ser acomiadat Lardín, deixant un buit a la direcció esportiva que al juliol va ocupar Rufete amb un nou nom, director de futbol professional. L’alacantí només assumeix el primer equip. La resta és responsabilitat de Fran Navarro i Àlex García, dos bons coneixedors del futbol base de l’Espanyol que es reparteixen la feina al planter. Als àmbits en què té competències, Perarnau hi ha anat situant persones de confiança, coneixedores de l’ADN blanc-i-blau que vol impregnar a cada àrea: des del primer equip, amb Rubi, als serveis mèdics, amb Manolo González, passant pel femení, amb Lauren Florido com a coordinador i Joan Bacardit com a tècnic.

Els últims canvis de personal afecten feines concretes, com la seguretat, la comunicació i el ticketing. La revolució de Chen ha portat 23 cares noves -4 d’elles ja han marxat- i 30 sortides. De supervivents en queden 13. Són els primers efectes de la revolució xinesa.