VALLPARADÍS

Traïdora i perdedora per ser mare

Mentre un grapat d’activistes d’extrema dreta es manifestaven a pocs metres del Verizon Center de Washington, Skylar Diggins-Smith va liderar una protesta de les jugadores de la WNBA. L’estrella, una de les més actives socialment, va agafar el micròfon per deixar quatre coses clares als radicals. “Les nostres veus tenen el poder d’iniciar converses que poden ser incòmodes”, va recordar l’esportista, que també lluita per millorar les condicions econòmiques del bàsquet femení. Fins que ella va aixecar la veu totes les demandes d’un increment salarial eren desactivades amb el mateix argument: les jugadores no generen el mateix que els jugadors i, per tant, no poden cobrar tant. Diggins-Smith va resituar el debat al demanar el mateix percentatge que els homes sobre els ingressos.

La seva implicació en temes socials està fora de qualsevol dubte. Quan es va quedar embarassada, en canvi, va guardar silenci i va jugar tota una temporada sense dir res públicament. “Ja és mala sort no tenir el suport del teu equip”, recorda. Després de donar a llum, Diggins-Smith es va perdre una campanya completa i no tothom ho va entendre. “Les faltes de respecte a les mares a la WNBA són increïbles. La gent em diu que soc una traïdora i una perdedora... No saben que vaig haver d’agafar-me dos mesos sencers sense fer res de res només per poder passar la depressió postpart, amb recursos molt limitats”, denuncia.

El cas de Tijana Ajdukovic és diferent. Cinc mesos després de ser mare, la jugadora de l’Spar CityLift Girona va tornar a competir a l’elit. La pivot sèrbia venia de passar-se un any en blanc per la seva maternitat, però el club català no va escoltar les veus que posaven en dubte que fos compatible ser mare amb jugar en un equip d’Eurolliga que ha de disputar dos partits per setmana. Després de parlar amb ella, va decidir fitxar-la.

Cada cas és diferent, però ha arribat el moment que el tema deixi de ser tabú i les esportistes d’elit puguin decidir com afrontar la seva maternitat sense cap mena de pressions. Anna Comet, atleta especialitzada en curses de muntanya i llarga distància que va decidir que volia ser mare i continuar sent esportista, fa temps que demana que se’n parli obertament. “M’he adonat que no tothom entén que una dona embarassada vulgui i pugui fer esport”, sentencia.

EDICIÓ PAPER 26/09/2020

Consultar aquesta edició en PDF