Tractar amb l'Arsenal, mal negoci

BARCELONA.Durant tot el segle XX, el Barça no va fitxar cap jugador de l'Arsenal. Però amb el canvi de segle, el club blaugrana va posar els ulls primer sobre el vell estadi de Highbury i després sobre l'Emirates. L'estiu del 2000 van arribar al Camp Nou Marc Overmars i Emmanuel Petit. Després van venir Giovanni van Bronckhorst, Thierry Henry i Aleksandr Hleb. I exceptuant el cas del lateral holandès, pel qual no es va pagar res, els altres van sortir prou cars. Fitxar un jugador de l'Arsenal no és senzill. I no sol ser un bon negoci.

Arsène Wenger va arribar l'estiu del 1996 al club del nord de Londres. És a dir, sempre que el Barça ha fitxat un jugador dels gunners és perquè el tècnic alsacià ha donat el vistiplau a l'operació. Curiosament, amb Cesc Fàbregas és diferent. Wenger fa el que sigui per evitar que marxi perquè sap que al català li queda molt per donar. Als altres jugadors els va deixar marxar perquè sabia que el seu club feia un bon negoci per jugadors que ja havien ofert el seu millor futbol (Henry i Overmars), que no tenien regularitat (Hleb) o que tenien un caràcter complicat (Petit).

La relació entre els dos clubs, doncs, està marcada per èxits blaugranes sobre la gespa però victòries angleses als despatxos, en què el Barça ha hagut de pagar per defecte grans xifres per futbolistes que després no ofereixen un rendiment brillant. Si Cesc finalment arriba, ho farà per una xifra gairebé idèntica a la del primer futbolista que va fer el viatge Arsenal-Barça sense escales, Marc Overmars. La pressió per al maresmenc serà màxima.

Overmars, l'anti-Figo

El primer fitxatge que va fer el Barça a l'Arsenal ja va ser prou simptomàtic. Marc Overmars s'havia convertit durant els anys 90 en un dels millors jugadors del món gràcies a la seva velocitat. Quan jugava a l'Ajax el Barça ja el va seguir, però el 1997 Wenger el va seduir i el va dur a Highbury, on va formar un atac temible al costat d'homes com Ian Wright i Bergkamp.

Veure Overmars a la portada dels diaris esportius catalans va convertir-se en una tradició estiuenca. El Barça picava a la porta de l'Arsenal i els anglesos la tancaven als morros amb un no com a resposta. Finalment, l'estiu del 2000 el club blaugrana va posar sobre la taula una morterada de diners (6.500 milions de pessetes, uns 40 milions d'euros), una oferta que convertia Overmars en el fitxatge més car de la història del Barça. Wenger sabia que l'holandès encara tenia a les botes molt de futbol però que de mica en mica perdia velocitat. L'oferta, doncs, era immillorable. I el tècnic francès va donar el permís perquè el Barça presentés Overmars com l'antídot a Figo, que acabava de marxar al Madrid en la traïció més gran de tota la història culer. Overmars va jugar quatre temporades de blaugrana amb un rendiment mediocre, en part per les lesions. Va marxar sense pena ni glòria. El Barça mai va rendibilitzar aquella inversió.

Petit i el tècnic "pallasso"

Amb Marc Overmars, aquell any 2000 també va arribar un altre jugador de l'Arsenal: Emmanuel Petit. Campió del món el 1998, el francès va costar 15 milions d'euros. Si l'holandès no va triomfar, el francès, directament, va fracassar. En les seves memòries va explicar que en aterrar al vestidor es va trobar amb un tècnic -Llorenç Serra Ferrer- que li va preguntar en quina posició sobre el camp jugava. Ofès per treballar amb un tècnic a qui va definir com un "pallasso" perquè el feia jugar de lateral, el francès va mostrar el seu caràcter orgullós, va treballar poc i un any més tard tornava a Londres, al Chelsea.

Gio va sortir bé de preu

El tercer de la llista és Giovanni van Bronckhorst. L'holandès va patir un munt de lesions a l'Arsenal i Arsène Wenger va cedir-lo al Barça el 2003. A Barcelona l'exjugador del Feyenoord va retrobar-se amb el seu millor futbol i el Barça va exercir una opció de compra de dos milions d'euros. Amb Van Bronckhorst el Barça sí que va fer un bon negoci, ja que el lateral va jugar quatre temporades a un bon nivell, va guanyar la Lliga de Campions el 2006 i no va costar gaire.

Henry, en comptagotes

Van Bronckhorst va formar part del Barça que va derrotar en la final de París precisament els homes d'Arsène Wenger, equip on jugava un Thierry Henry que durant molts estius va ser un dels grans objectius de la directiva de Joan Laporta. Després de rebre carbasses els estius del 2005 i del 2006, el Barça finalment va aconseguir fitxar el francès el 2007, però Wenger tornava a obrir la porta a un jugador que ja havia ofert el seu millor futbol. L'exjugador del Mònaco i de la Juve va costar 24 milions d'euros. Al Barça, entre problemes musculars i pubàlgies, no va brillar gaire, exceptuant el tram final de la temporada de les 6 copes, quan va guanyar la Lliga de Campions que sempre havia somiat amb bons partits, incloent-hi el 2-6 al Bernabéu.

Hleb, l'invisible

L'últim home a fer el viatge del nord de Londres a Barcelona va ser el bielorús Aleksandr Hleb, que va costar 14 milions el 2008. L'exjugador de l'Stuttgart havia ofert un bon nivell amb els gunners i Guardiola el va demanar expressament per obrir el camp per l'esquerra. Inicialment va gaudir de presència sobre la gespa, però una lesió li va tallar la progressió. Quan es va recuperar, no va tornar a ser el mateix. Després d'un any decebedor en què Hleb va admetre que haver deixat l'Arsenal havia estat un "error", el jugador va marxar cedit a l'Stuttgart i el Birmingham City.

El bielorús té contracte fins al 2012 i ara mateix busca una sortida. La situació ideal seria que algun club el fitxés, donant per fet que mai seria per la xifra del 2009. En cas contrari, Hleb tornarà a marxar cedit o es quedarà sense fitxa. L'últim fitxatge desafortunat fet a un Arsenal que ha trobat la manera d'endur-se joves de La Masia i vendre jugadors seus per una milionada al Barça. El possible fitxatge de Cesc hauria de canviar la història. Se seguiria pagant molt, però per un home en el millor moment de la seva carrera.