Torna Joan Laporta
Torna Laporta, i atenció, perquè torna amb una agenda pròpia. Val la pena llegir amb molta cura la carta d'ahir, que va publicar en exclusiva el diari ARA. El text no té res a veure amb l'ingenu comunicat de Benedito, Ferrer i Ingla de fa uns dies a propòsit de la retallada de les seccions, que, malgrat la teoria d'algun malpensat, no era cap inici d'oposició ni res que s'hi assembli. Els tres perdedors de les eleccions es van unir momentàniament tan sols per remarcar que, malgrat la derrota, els fets els donaven la raó sobre algunes de les coses que havien advertit durant la campanya electoral. No era un rearmament, era tan sols un desgreuge.
El cas de Laporta és totalment diferent, i jo de Rosell em preocuparia, perquè a l'expresident no li valen les mitges tintes. El to és aparentment innocu: la carta és tan suau, tan poc bel·ligerant, que per usar una expressió seva podem dir que no se'l reconeix. Arriba fins i tot a donar les gràcies a l'actual junta, en un gest tan elegant com probablement poc sincer. Elogia també els jugadors, segurament perquè ja fa temps que sap que alguns membres destacats de la plantilla proclamen off the record però de manera oberta que el troben a faltar. Amb Laporta els jugadors se sentien més protegits, i aquesta idea, tant si li agrada a Rosell com si no, ha quallat al vestidor.
Però la carta no és ni molt menys tan innocent com sembla. Laporta ens descobreix que, deu mesos després del circ romà de l'assemblea, l'acció de responsabilitat ni tan sols s'ha presentat. No deixa de ser irònic que ens assabentem pel suposat demandat que la tal demanda no existeix: llavors, potser algú ens haurà d'explicar què s'ha estat fent tot aquest temps i si valia la pena portar el club a una guerra civil per a no res.
La carta tan sols apunta les qüestions que han quedat obertes, com el tancament de comptes, el paper de Cruyff, les seccions o la publicitat de Fundació Qatar, però la gran notícia és que Laporta s'emplaça a la propera assemblea per trencar el seu silenci i defensar-se de les acusacions. De sobte, el gran duel Laporta-Rosell ja té dia i hora, i l'aparició de l'expresident tindrà previsiblement una cobertura mediàtica sense precedents. Però és dubtós que el club hi guanyi res, sotmès una altra vegada a debats intestinals. Rosell va decidir obrir el meló de la discòrdia, i era previsible que les ferides profundes que va crear a l'assemblea li tornin un dia o altre com un bumerang. Fa la sensació que Laporta està preparant alguna cosa més que una simple defensa personal. Potser és una al·lucinació, però a l'horitzó es comença a entreveure l'ombra d'un elefant blau.
