Toni Quiñonero, subcampió del món de WCMX a Califòrnia

PalmaAbans de partir a terres americanes, Toni Quiñonero, de 28 anys, ens deia que no tenia por de res i que volia ser feliç, independentment del seu resultat en el campionat del món que ha tingut lloc a Califòrnia (Fontana). Sens dubte, ho ha aconseguit, després de tornar a l’illa amb la medalla de plata de la Division One, que és la categoria intermèdia de la WCMX. El català i mallorquí d’adopció no es va oblidar de ningú quan va tornar a l’illa i, per damunt de tot, va dedicar aquest gran èxit esportiu a la seva dona, els seus pares i la gent que l’estima. Però també “als meus increïbles patrocinadors, Rotary Club Calvià, Urbia Services, Toyota Team i Box Wheelchairs, perquè ells són els que fan que això sigui possible de debò”.

Aquest diari també el volia entrevistar, però abans ens demana un dia més per descansar després de 12 hores de vol que l’han deixat “fet caldo”. Ens conta que ha passat una setmana intensa fent el que més li agrada, però un procés febril va estar a punt d’arruïnar la prova tot i que ell tenia clar que la volia fer després de tants sacrificis. Quiñonero n’ha superat molts i ho ha hagut de fer tota la vida, sobretot per un esport que és la seva passió i que no pensa deixar mai. Aquest és el seu punt fort, que d’un obstacle sempre en fa una oportunitat per superar-se. Finalment unes dutxes d’aigua freda i uns antiinflamatoris el varen fer reviscolar just abans de començar la prova.

Arriba el dia de la prova i Quiñonero supera les qualificatòries sense mostrar les seves armes. “Si mostres tot el teu potencial al principi estàs perdut, perquè dones avantatge als teus rivals”. A la final, els participants de la prova tenen dues rondes de dos minuts cadascun i només compta la millor sèrie, però Toni fa un recital de drop in, grinds, i salts que convencen el jurat per atrapar la segona posició. “Quan varen dir el meu nom vaig fer un crit d’alegria. No m’ho esperava i sóc molt feliç”.

Classificat per a l’Open Division

Aquesta és la segona vegada que participa en un gran campionat dels Estats Units perquè el 2015 es va classificar a la novena posició de l’Open Division, que és la màxima categoria de la WCMX. Per al 2019 recupera aquest nivell gràcies a la segona posició d’enguany a condició que pugui disposar de patrocinis privats. De moment, el seu esport no pertany a cap federació i, per tant, no hi ha ajudes econòmiques. Un dels somnis de Quiñonero és que un dia la WCMX pugui arribar a ser un esport olímpic.

El campionat europeu

A partir d’ara toca pensar en el campionat europeu que es durà a terme a Hamburg el pròxim mes d’agost. Pel que fa al futur, somia expandir aquest esport perquè asseure’s a la cadira li ha servit per descobrir que és capaç de tot.