BARÇA

El futbol plora Toni Bruins, el cervell a l’ombra del Dream Team

Famós per la celebració del 5-0 al Madrid amb una ‘maneta’, va morir als 73 anys

Tonny Bruins amb Cruyff i Rexach l'any 1991 a la banqueta del Barça / ANDREU DALMAU / EFE

Aixecant la mà, Toni Bruins Slot va celebrar el 5-0 del Barça al Madrid del 8 de gener del 1994 sense imaginar que s’estava guanyant un lloc a l’eternitat. Ell, un entrenador modest que no buscava la fama, no va poder estar-se de sortir de la banqueta per mostrar aquella maneta, ja que, en part, se’n sentia responsable. Uns mesos abans, Johan Cruyff l’havia enviat a Gijón per fer informes sobre Manjarín, a qui el tècnic blaugrana volia fitxar. Però Bruins Slot va tornar dient que hi havia un altre noi millor, a l’Sporting, Ivan Iglesias. I va ser aquest qui va fer el cinquè gol a Buyo aquell dia de gener del 1994.

Bruins Slot, que va rebre un homenatge de Gerard Piqué el 2011 quan el central català va fer la maneta en un altre 5-0 històric, va morir aquest dilluns als 73 anys a Amsterdam, després de mesos patint una llarga malaltia. “Era un home de futbol. D’aquells que vivia per a l’esport, que no parava quiet. Molts cops, en Johan i jo estàvem relaxats i ell seguia emprenyant perquè volia més informació dels rivals, en una època en què costava trobar imatges dels altres equips”, explica Carles Rexach. José Mari Bakero el definia com “la tercera pota del Dream Team”.

 Cruyff l’havia conegut el 1982, quan va tornar com a jugador a l’Ajax i s’hi va trobar aquest home xerraire que semblava viure només per al futbol. Feia d’analista de rivals, de descobridor de joves talents i, si calia, de preparador físic. De fet, ell cuidava les cames d’un Cruyff ja veterà, i d’aquelles converses mentre el futbolista descansava en una llitera va sorgir una amistat que duraria anys. “Donava moltes voltes a la seva feina, la feia molt bé”, explica Rexach, que el recorda enganxant fotografies al vestidor dels jugadors d’equips rivals com el Hansa Rostock, el Kaiserslautern o el Dinamo de Kíev, perquè els futbolistes tinguessin clar a qui havien de marcar i quines característiques tenien jugant. “No sé d’on treia tota la informació, però coneixia gent a tot arreu”, diu Rexach. En una època sense internet, Bruins Slot actuava com si fos els serveis d’informació del Barça, analitzant tan bé els rivals que abans de la final de Wembley del 1992 contra el Sampdoria va defensar, amb encert, que calia sortir amb quatre defenses per aturar Attilio Lombardo.

Un títol de lliga com a tècnic

A diferència de Cruyff, Bruins Slot no havia triomfat jugant. Fill dels Països Baixos de la postguerra, havia començat a marcar gols entre les runes dels barris perifèrics d’Amsterdam, intentant seguir l’exemple del seu pare, Toon Bruins Slot, que era entrenador d’equips amateurs. Però no va passar d’equips com l’FC Zaanstreek o l’AZ Alkmaar, on debutaria a Primera abans de patir una greu lesió. Finalment va acabar marcant gols al modest Blauw-Wit Amsterdam, on va començar a fer d’entrenador. En aquella època va arribar a treballar de comercial, ja que no tenia assignat cap sou professional. El 1972 faria el salt a l’Amsterdam, fins que el 1982 va arribar la trucada que portava tota la vida esperant, la de l’Ajax. Inicialment, la seva feina era analitzar els rivals i ajudar el tècnic Aad de Mos, però quan aquest va partir peres amb la directiva, Bruins Slot va acabar com a entrenador les últimes cinc jornades de la temporada 1984/1985, i va guanyar la lliga amb jugadors com Frank Rijkaard, Ronald Koeman, Gerald Vanenburg, John van ‘t Schip o Marco van Basten.

“Quan es va acabar la temporada, vaig tornar al meu rol de scouting sense que em calgués parlar-ne amb ningú. Era el meu lloc natural”, explicava. Va cedir el seu lloc a Johan Cruyff, que s’estrenava com a tècnic reclamant-lo com a ajudant. Tan bé va anar, que se’l va endur al Barça, esclar. “Mai va acabar d’aprendre castellà, però es feia entendre. S’encarregava de la tàctica; potser per això es portava tan bé amb Koeman”, recorda Juan Carlos, membre d’aquella plantilla. “Tothom l’estimava. Als partits d’entrenament feia d’àrbitre i li preníem el pel, però de forma carinyosa”, afegeix. Ara, de vegades era Bruins Slot qui prenia el pèl a la plantilla, arbitrant malament expressament per equilibrar els partidets i alhora burxar els jugadors. Si la final de Wembley de 1992 va ser el seu millor dia, el pitjor va ser la final d’Atenes del 1994 contra el Milan. “No m’ho perdono. Ells venien més cansats i sense Baresi. I no vam saber llegir el partit, ens van sorprendre”, encara recordava fa poc.

Bruins Slot va marxar al PSV el 1996, on es va encarregar de reorganitzar el futbol formatiu, abans de tornar a l’Ajax, on acabaria d’ajudant de Ronald Koeman quan aquest va començar a fer d’entrenador. Bruins Slot acompanyaria l’actual tècnic del Barça quan va dirigir el Benfica, el València i l’AZ Alkmaar, abans d’un nou retorn a casa seva, l’Ajax.

Per saber-ne més

“Parlant, escoltem”

EDICIÓ PAPER 05/12/2020

Consultar aquesta edició en PDF