Tolo Fiol Soler: “La rebuda que em varen fer a l’aeroport és molt més important que una medalla”

AlcúdiaTolo Fiol (sa Pobla, 1968) es va proclamar fa just una setmana campió del món d’ultrafons a Croàcia, després de cobrir 100 quilòmetres en la categoria de més de 50 anys en un temps de 7 hores, 20 minuts i 23 segons. Fiol va ser capaç de treure més de set minuts al segon classificat sense haver d’anar al límit, una proesa que només és a l’abast de molt pocs esportistes.

Segurament Fiol no havia sentit mai a parlar d’Sveti Martin Na Muri, de la regió de Medimurje, i molt menys podia pensar que allà disputaria un títol mundial. L’atleta del Club Can Calco Hotels va ser capaç de batre, a més, el rècord d’Espanya, que ja tenia en el seu poder després de l’aconseguit fa tres mesos a Santander. 24 hores després de penjar-se la medalla de campió, Tolo va tornar a Mallorca i a l’aeroport l’esperaven amics de l’atletisme per donar-li la benvinguda. Una pancarta i un ram de flors que es va encarregar d’entregar-li el seu fill petit varen emocionar especialment el campió pobler, que resideix a Alcúdia, on té la feina. Allà ens trobàrem fa uns dies per conèixer de més a prop com ha estat la preparació d’aquest atleta diferent i humil que devora quilòmetres.

És normal córrer 100 km?

Allà, hi érem molts; això vol dir que tots estàvem preparats per fer-ho. Les meves marques són millors ara que quan era més jove.

Voleu dir que no heu corregut sempre?

No. A 25 anys feia bicicleta, però el meu amic Miquel Capó també corria i em vaig aficionar als duatlons. La meva sort és que en el primer any vaig anar amb la selecció balear, juntament amb Mario Mola, que llavors només era un al·lot de quinze anys.

Com varen ser les primeres curses ?

Vaig guanyar un aposta a un amic i encara no me l’han pagada [rialles]. En aquell moment, vaig comentar que podria córrer la mitja marató de Calvià en 1 h i 24 minuts, això vol dir un ritme de 4 minuts per quilòmetre, i així va ser. En la primera marató també vaig poder baixar de tres hores.

Tornem a l’actualitat. Com era el perfil de la prova de Croàcia?

Molt dura. Va ser com córrer per dins el poble de Muro, amb un desnivell de 890 metres. Pens que això em va beneficiar perquè m’agrada la duresa, estic acostumat a córrer per pujades i mal camí.

Com preparau una cursa de 100 quilòmetres?

La meva vida els darrers nou mesos ha estat aixecar-me a les 5.30 h, prendre un cafè i sortir a les 6 h per córrer més de 25 quilòmetres o més.

Després començau la jornada laboral?

Faig feina a Wheelssport, una botiga de bicicletes de lloguer, de 9 a 13 h i de 15.30 h a 20 h; per tant, no em queda altre remei que treure el temps d’on sigui. Per sort, els meus caps també són esportistes i no em posen problemes a l’hora de canviar els torns o lliurar.

Sou un atleta gaire sacrificat?

Som un atleta com tots, però he hagut de fer molts sacrificis. En nou mesos, no he dinat ni un sol dia a ca nostra. De vegades, a les 13 h també he sortit a córrer i, si he estat molt cansat, he anat en bicicleta per fer alguna cosa, ja es converteix en una malaltia...

Heu arribat a estar gaire obsessionat?

La gent o jo et puc dir que sí, no descans mai. Avui és la primera vegada que he dinat a ca meva, però quan tenc una competició necessit sortir per no estar nerviós. Pens que això ens passa a tots els que correm, la diferència és el sacrifici de nou mesos seguits.

Sou poc menjador?

No, som molt menjador, però he cuidat l’alimentació dels darrers mesos. Si ara venc a ca teva i tens frit, menjaré frit, però normalment procur fer bonda. Mai no havia menjat fruita i ara menj llegum; la veritat és que m’he cuidat molt en el darrer any i ho he notat molt, principalment perquè t’aprimes i t’ajuda a l’hora d’evitar les lesions.

Quin és el vostre secret per córrer tant?

Som una persona a qui costa molt dormir, i això pot ser un avantatge, perquè em permet sortir a córrer ben prest i no estic gens cansat.

Podríeu haver anat a uns jocs olímpics si haguéssiu començat a córrer abans?

No, perquè els temps que has de tenir en una marató per poder arribar a una olimpíada és una barbaritat.

Tornant al vostre palmarès, abans havíeu fet tercer d’Espanya en categoria absoluta dels 100 quilòmetres en unes circumstàncies molt difícils.

El meu pare es va posar molt malalt i, per sort, ho va treure, però vaig conèixer la notícia un dia abans de la prova. Record que no vaig dormir absolutament gens, assegut en una butaca, i allà vaig quedar tot el vespre sense tancar els ulls. Finalment, no sé què em va passar perquè no tenia cap intenció de córrer i, coses de la vida, vaig ser capaç de pujar al podi.

El millor podi és la rebuda que vàreu tenir a l’aeroport després del recent mundial aconseguit a Croàcia?

Sens dubte, el millor regal és la família i els amics [Fiol s’emociona]. La rebuda a l’aeroport és molt més important que una medalla o un campionat del món. Hi eren els meus, la gent que sé que m’estima, eren els que hi havien de ser. Córrer pot ser molt injust, perquè et prepares durant mesos i després un constipat es pot carregar la feina feta.

Hi ha relleu a la família?

El meu fill petit té tres anys i ho du a la sang. Alguna vegada m’ha demanat si hi haurà curses al poble i de moment pareix que li agrada. Ja sabem que després pot ser que triï el futbol, però si vol córrer, estaré encantat d’ajudar-lo.

Tolo Fiol acaba d’aconseguir a Croàcia el campionat del món d’ultrafons (100km) en categoria m50. Però el seu palmarès no s’atura aquí, perquè abans d’aquesta fita històrica va aconseguir el tercer lloc en el Mundial de Múrcia i va ser campió absolut veterà de la mateixa distància.

A Santander va signar una gran actuació i es va endur la tercera posició absoluta. En marató (42,195) va ser subcampió d’Espanya de la categoria m45.

L’asfalt és el fort de Tolo Fiol, però la realitat diu que la muntanya tampoc no li va gens malament. Va ser campió de la Copa de Balears de curses de muntanya, primer a la trail dels Fars de Menorca, campió de la trail de Formentera a la distància de72 km i segon en la mítica cursa Camí de Cavalls de 185 km.

Tolo Fiol Soler, un home de ferro amb un gran palmarès