GOLF

Tiger Woods, la resurrecció del mite

El golfista guanya a Augusta després de superar un calvari de problemes físics i personals 

Si una imatge val més que mil paraules, aquesta és la del fill de Tiger Woods abraçant-se amb el seu pare just després de guanyar l’últim Masters d’Augusta. Mai abans l’havia vist a l’Olimp del golf. "Volia guanyar per ells, perquè veiessin el seu pare guanyant un gran". La confessió del golfista nord-americà després d’aconseguir la seva cinquena jaqueta verda als 43 anys, el seu 15è ‘major’, era un alliberament del pes que ha portat a l’esquena, mai més ben dit, durant aquests últims anys. "Fa un parell d'anys no podia caminar, no podia seure, no podia estirar-me... Abans de tornar, l'únic que els meus fills sabien de golf és que em causava dolor. Si intentava fer el swing, queia a terra. Ara puc jugar amb ells, participar en les seves vides com no podia fer abans. Espero que estiguin orgullosos de mi. Que m'hagin vist guanyar com el meu pare em va veure és molt especial". L’abraçada amb la seva parella i la seva mare, dues persones que deuen saber millor que ningú el patiment pel qual ha passat, també escenificava un dels retorns més espectaculars a l’elit de l’esport. El públic també ho sabia i l’ovació que li va dedicar anava més enllà de l’admiració pel nou campió. Era el reconeixement al ressorgiment d’un mite.

Des de l’any 2008, a l’US Open, el palmarès del Tigre s’havia estancat. Vuit operacions, quatre d’esquena i quatre més de genoll, el van portar a plantejar-se abandonar per sempre més la pràctica d’un esport que l’havia portat a ser una icona mundial i cotitzada per les millors marques del mercat. Un estatus que va començar a perdre el novembre del 2009, després que un accident de trànsit fes sortir a la llum un seguit de relacions extramatrimonials que li van provocar el divorci de la seva parella i la pèrdua de nombrosos patrocinadors. A partir de llavors, la seva carrera va començar a ressentir-se del moment personal que travessava, i ell va deixar de ser el Tiger Woods que tothom coneixia. El maig del 2017, però, va tocar fons. Woods va ser detingut després que un còctel de medicaments per pal·liar el dolor que patia a l’esquena el deixés drogat i adormit al volant. La imatge de la seva fitxa policial, amb el rostre inflat i la mirada perduda, eren el símbol del seu ensorrament.

Un ensorrament personal i esportiu que el va portar fins al número 1.199 del rànquing mundial. Quan el pou en què estava ficat semblava impossible d'escalar i quan tothom, ell inclòs, ja havia posat el punt final a la seva carrera, la d’un dels millors golfistes de tots els temps, el seu entorn familiar i una innegable voluntat de superació el van ajudar a prendre la decisió de fer teràpia per reflotar. L’última operació d’esquena a què es va sotmetre va funcionar, va començar a veure la llum, va tornar a competir regularment i, el 2018, va tornar a celebrar un títol, el Tour Championship. La determinació que l’havia portat anys abans a ser admirat el portava, ara, a aconseguir una resurrecció de llegenda. "Ningú en el golf ha tornat com ell", expressava Gary Player, considerat un dels millors golfistes de la història. Jack Nicklaus, que posseeix 18 títols de Grand Slam, un rècord històric, anava un pas més enllà: "Si té els nervis sota control en el ‘putt’, pot guanyar el Masters els pròxims 10 anys". Si fos així, Woods li arrabassaria el rècord, que porta el seu nom des de 1986.

La història es repeteix

El 1997, ara fa 22 anys, Woods va guanyar el seu primer gran, també a Augusta. Allò va suposar l’inici d’una dinastia que va canviar la història del golf. Un canvi que va perdurar mentre es va perpetuar al número 1 mundial. Llavors el va veure guanyar el seu pare, malalt del cor, i ara els seus fills. Sembla que Woods ha aconseguit tancar el cercle i repetir la història, amb generacions diferents però amb el mateix denominador comú. "Ha sigut irreal", deia. Sembla que ha tornat en un context en què pocs golfistes actuals han competit contra ell, però caldrà veure si la reaparició l’ha fet per quedar-se o serà, simplement, l’última pinzellada d’una carrera d’alts i baixos.

EDICIÓ PAPER 14/09/2019

Consultar aquesta edició en PDF