“T’ho passes bé, però hi ha vegades que has d’aguantar i sofrir”

PalmaSaluda amb energia encara que siguin les vuit del matí. Té una rialla d’orella a orella perquè aquesta entrevista l’allibera d’una hora de Física i Química. Bona estudiant de 17 anys, responsable i jugadora de bàsquet, encara no sap què vol fer en el futur, però sí que sap com va canviar la seva vida després d’entrar al Centre.

Quan vares començar en el Centre de Tecnificació?

Vaig començar a tercer d’ESO, que és el primer any que pots entrar en el Centre de Tecnificació. Jo estudiava al Cide, però entrenava a La Salle abans de començar aquí.

Vares passar d’entrenar sis hores a la setmana a entrenar-ne setze. Com va ser aquest canvi?

A veure, t’ha d’agradar això; si no t’agrada, què fas aquí? En teoria estàs reforçant més el tema de l’esport i si canvies és perquè t’agrada i perquè realment ho vols fer, perquè si no és així, segur que no t’agradarà. De vegades t’ho passes bé, però d’altres simplement has d’aguantar i has de sofrir. Jo no me’n penet, d’haverme’n anat; i encara que hi hagi vegades que t’ofusques un poc i no et fa ganes continua, continues. És un gran canvi, sobretot físic, però de mentalitat també.

Feis entre 16 i 18 hores a la setmana, més les hores d’estudi, més el partit del cap de setmana...

Queda lloc per a la vida social?

Quasi no tens vida social perquè no disposes del temps que tenies abans, però és cert que això t’ajuda a organitzar-te millor. També valores més el temps lliure que tens, saps més com has d’aprofitar-lo i això, amb vista al futur, va bé.

Molts feis referència al canvi de mentalitat... Per què arriba aquest canvi?

Perquè si tu tens la mateixa mentalitat no podries aguantar els entrenaments. No és que abans no estiguessis centrat o que no sabessis el que feies, només és que ara has d’aguantar més entrenaments, més cansament, i això ningú ho aguantarà per tu. Si no t’espaviles, no te’n surts.

T’agradaria poder viure del bàsquet?

Home [rialles], si es pot, clar que sí, però és molt difícil. Aquí aprofites tot el temps que tens per gaudir del bàsquet, però sabem que no tothom pot arribar a l’elit de l’esport. En el bàsquet femení, a més, és molt més complicat que en el masculí. Els homes tenen més possibilitats de viure de l’esport.

Quant surtis d’aquí, farà cinc anys que dus aquest ritme... Creus que continuaràs lligada al bàsquet?

Intentaré estar en algun equip si la meva carrera m’ho permet. En aquest cas, tenc molt clar que els estudis van per davant de l’esport, més que res perquè és més fàcil guanyar-te la vida si tens estudis que no com a esportista. Però si pogués compaginar una cosa amb l’altra, sí que m’agradaria.

Quin seria el teu referent esportiu?

Seria Alba Torrens. Crec que, per qualsevol mallorquina, ho seria. Ara mateix està a un equip de Rússia i es guanya la vida amb això. Pens que aquesta és la meta que tenim quasi totes les del meu equip.e