BARÇA

Ter Stegen, l’oxigen per agafar embranzida

L’alemany salva dues clares ocasions pocs segons abans dels gols de la remuntada blaugrana

Trobar una bombona d’oxigen que et permeti sobreviure enmig del caos pot resultar, sovint, la millor manera per encarar una remuntada. Ahir, a Anoeta, el Barça va trobar l’encert i la sort que no va tenir a Roma el curs passat. En tots dos partits, el rival va avançar-se ben aviat: Dzeko i Aritz Elustondo van avisar que els blaugranes no tindrien una visita dolça en cap dels dos escenaris. Tots dos partits van seguir un guió similar, però si van tenir un desenllaç radicalment diferent va ser gràcies a un Ter Stegen que, ahir sí, va brillar enmig de l’hemorràgia defensiva dels blaugranes.

L’alemany, que en els anteriors tres partits amb prou feines havia hagut de salvar sis tirs entre pals, ahir va evitar fins a quatre ocasions clares, dues d’elles en un moment delicat i fonamental per capgirar l’estat d’ànim de l’equip i iniciar la remuntada.

Salva gols cantats de Theo i Juanmi

Primer va ser Theo Hernández qui, en una ràpida desmarcada, va plantar-se absolutament sol davant seu. Però el lateral va pecar de voler rematar sense gaire bon angle amb l’esquerra, la seva cama bona, quan podria haver-se col·locat millor. El seu xut va anar a prop del pal que protegia Ter Stegen, que va salvar-lo amb el cos. Un minut després, amb el Barça bolcat en atac i la Reial Societat aprofitant l’avinentesa per sentenciar atacant l’esquena dels defenses, va ser Juanmi qui, en un contracop de llibre, va quedar-se davant l’alemany. Va tenir temps per controlar la pilota i aixecar el cap, però el seu tir va sortir ras, i l’alemany va refusar-lo clavant el genoll sobre la gespa. Ahir ni Theo ni Juanmi van ser De Rossi, i Ter Stegen va reivindicar la seva millor versió d’ell mateix i va demostrar que té força marge de millora i capacitat per resultar encara més determinant. Després de les dues aturades providencials, que hauria pogut firmar qualsevol gran porter de futbol sala, el Barça va trobar el camí del gol en dues jugades afortunades. “Ter Stegen és el millor porter del món. Avui ha estat perfecte, ha fet un partidàs”, va elogiar-lo Jordi Alba, un dels defenses que va celebrar amb ràbia com l’alemany salvava dos gols cantats. “Un rival dur, sempre ho és a Anoeta, però no ens atura per guanyar els tres punts. Bon inici de cara a unes pròximes setmanes ocupades”, va celebrar l’alemany a través d’una piulada a Twitter. “Sabíem que, jugant bolcats, ells ens podien agafar l’esquena en alguna contra, però al final hem sortit guanyant en aquest estira-i-arronsa”, va destacar Ernesto Valverde, que de ben segur que va ser un dels que va respirar més tranquil en veure com, gràcies a l’alemany, el seu equip seguia viu d’un partit que, perfectament, podia haver acabat amb el mateix resultat viscut a Roma. A diferència d’aquella desfeta, el Barça va aprendre la lliçó, i Suárez i Dembélé no van perdonar el rival.

A la recerca del primer Zamora

A Anoeta Ter Stegen va demostrar que pot ser igual de valuós tant salvar dos gols com anotar-los. El porter blaugrana busca aquest curs (el tercer en què és titular a la Lliga), un trofeu Zamora que se li resisteix. Claudio Bravo va endur-se’l en el seu últim curs al Barça, i les últimes dues temporades la competència per aquest trofeu l’ha tingut amb Jan Oblak, que ahir, com Ter Stegen, va encaixar un gol. L’eslovè n’ha encaixat quatre en les primeres quatre jornades. N’ha rebut un menys Ter Stegen, que el curs passat en va encaixar 28, sis més que Oblak.

Amb 26 anys, l’alemany no es conforma només amb millorar constantment el seu rendiment, ni amb ser titular indiscutible al Barça. Una altra de les seves espines clavades és la selecció alemanya. Al Mundial Joachim Löw va preferir apostar per Manuel Neuer, que feia set mesos que no jugava per una lesió greu. El seleccionador alemany va demostrar que segueix confiant en el porter veterà del Bayern també en l’última aturada per seleccions, en què Ter Stegen va jugar l’amistós contra el Perú i Neuer el duel oficial davant França.

EDICIÓ PAPER 18/11/2018

Consultar aquesta edició en PDF