Amb Tebas el futbol és millor
Tant si agrada com si no, Javier Tebas ha revolucionat el futbol professional a Espanya. Crec que el cicle l’ha ajudat força i ja veurem què passarà quan el mercat inflacionista flaquegi, però Tebas és qui decididament ha impulsat la professionalització per canviar la institució que presideix. L’Osca i el Badajoz van ser les seves etapes formatives abans d’arribar als despatxos de la Lliga. Aquestes experiències prèvies el van portar a encapçalar l’anomenat G-30, una agrupació dels equips modestos de Primera i Segona.
Allò el va convertir en el Robin Hood del futbol espanyol, abanderant el compromís de repartir el pastís dels diners que els grans acaparaven fins aleshores. Tan sols arribar-hi va decidir canviar-ho tot i carregar-se qualsevol vestigi de funcionariat que trobés apoltronat als despatxos de l’entitat. En dos anys va aconseguir girar el mitjó totalment. En quatre ha fet més que ningú en tota la història de la institució, abans que ell arribés.
Va començar pel control econòmic, sent inflexible amb les entitats que no complien les normes de deute. Es va recolzar en Javier Gómez per lluitar-hi fins a les últimes conseqüències. Va continuar perseguint els tripijocs i va lluitar per erradicar la violència al futbol. En el seu balanç hi trobarem encerts i errors, però els primers són molt superiors qualitativament i quantitativament.
Tebas tenia dos objectius entre cella i cella: modernitzar l’esport i destronar el principal mandatari de l’altra institució de l’Estat: Ángel María Villar. Per aconseguir el primer repte, li calien nous professionals, més ingressos i una organització que mirés més al món. Per aconseguir el segon, el pas del temps i el Consell Superior d’Esports (CSD) li han fet la feina. Però tota la bondat en la seva gestió sembla voler dilapidar-la quan apareix l’aficionat. És tan merengue com enemic acèrrim de Florentino Pérez, i exerceix com a tal.
El personatge es menja el professional. Els micròfons són superiors a ell, els veu i no sap dir “Avui no toca”. Un home poderós com ell perd massa vegades la imatge en les seves aparicions opinant de futbol, i no pas opinant sobre el negoci del futbol. Sembla que no pugui dissociar l’aficionat del cap de la Lliga de Futbol Professional (LFP). Entra en totes les disputes. En això, el dirigent Tebas té moltes semblances amb el blaugrana Gerard Piqué. Brillant en el seu terreny, bocamoll en trifulgues futboleres. El mediatisme el supera. Hauria d’ocupar espai als mitjans per l’estratègia empresarial, però sembla que prefereix fer-ho amb posicionaments absurds. Si no escoltem les seves declaracions, decididament amb Javier Tebas el futbol és millor.
