20/04/2012

Tan semblants i tan diferents

2 min
Tan semblants i tan diferents

No sé si els ha arribat la notícia, però aquest cap de setmana hi ha un partit molt important. Després de mesos de lluita i patiment, dos equips es juguen part de les seves possibilitats de tancar una gran temporada. Si encara no saben a qui em refereixo, puc donar una altra pista: s'enfronten un equip català i un de Madrid. Ara sí, no? Efectivament: diumenge l'Espanyol i l'Atlètic juguen un partit que pot donar mig bitllet per anar a Europa l'any que ve.

Pericos i matalassers tenim molts motius per sentir-nos a prop. Uns i altres hem d'aguantar l'arrogància i el gegantisme del nostre veí. Representem l'opció canalla i alternativa. Coincidim en una certa desgràcia: lluitem pel títol d'equip pupes . Nosaltres arrosseguem el trauma de les dues finals europees perdudes als penals i ells el d'aquella Copa d'Europa que quan ja l'acariciaven els va prendre el Bayern Munic. I sovint he vist en els ulls dels meus fills el retret en forma de pregunta que feia el nen d'aquell gran anunci: " Papá, ¿por qué somos del Atleti? "

Però tot i les coincidències -o potser a causa seva- no ens tenim gaire simpatia. Per la Copa que Tamudo (ara a Madrid) va pispar a Toni (ara a l'Espanyol). Per l'obsessió de prendre'ns i espatllar jugadors que estimàvem. I una afició amb el trist honor de ser l'única que, a casa nostra, no ha respectat el record del minut 21.

Ara bé, malgrat les semblances, les seves desgràcies -amb descensos a Segona força recents- i uns dirigents molt impresentables, els tinc enveja. Ells pateixen el menyspreu del gran però ningú els nega el dret a ser. El relat nacionalista espanyol admet qualsevol militància esportiva. El català, no. Aquí agrada el que Rubert de Ventós en diu identitats concèntriques o redundants. Nosaltres sovint rebem la consideració d'estrangers. I buscar l'explicació en el nom és simplista. No és una queixa: és una reflexió. Perquè aquesta expulsió del paradís diu més de Catalunya que de l'Espanyol.

stats