CAMÍ, CAMÍ

Talaies d’un temps, miradors d’ara

Trescam per l’entorn de la Cala Deià

El municipi de Deià és reduït en superfície, però inabastable en valor. Malgrat la fama i l’afluència massiva de visitants, encara manté un equilibri entre home i natura, entre història i vitalitat. Els camins i carrers ens posen en contacte amb la seva arquitectura, gent i paisatges i, fins i tot, amb els misteris, els gusts, els secrets...si els sabem trobar. Fins fa poc, Deià era autèntic. Sabrem mantenir el que resta d’aquesta auntenticitat? Morirà també d’èxit, aquesta geografia acorada?

Del poble al pont de la cala

Podem aprofitar el viatge i fer una volta pel puig, on s’acaramulla el nucli antic de carrerons escalonats i cuidats, i arribar fins a l’Església i el seu popular cementeri i als miradors. A la carretera, (km 61,9), hi afinarem la capelleta ogival de la font de Sant Joan i l’indicador ‘Camí de sa Vinyeta GR-221’, punt d’inici de la nostra ruta.

Deixam a un costat l’àrea esportiva de la vila i passam un portell, seguint el camí de ferradura que davalla a la fondalada, folrada de marjades d’olivar. Més avall, travessarem diverses vegades la carretera de la cala o camí d’en Graves, que hi baixa des del km 61,2 i, en uns 15 minuts de trescada, arribarem a un pont sobre el torrent Major, lloc on es configura una cruïlla de camins. Des del torrent es bifurquen els camins dels Ribassos -que emprarem més tard per tornar al poble- i el de la Pesta que s’orienta cap a la Pedrissa. Nosaltres optam per passar un botador pròxim al pont i ascendir al pla del Llosar pel mateix camí de la Pesta, però en sentit nord.

Els miradors de Son Bujosa i Cala Deià

Arribarem en pocs minuts a un camí de carro i el seguirem cap a l’esquerra, abandonant el GR-221. Prop d’un grup de cases, -es Vinyet-, a l’esquerra i penjat d’una timbarrada d’un centenar de metres, localitzam el doble mirador de Son Bujosa, que conserva l’aire romàntic d’antany. Domina tot l’entorn de la cala i la punta del Morral. Aquí hi ha alguna força que trastoca l’ànima.

Continuarem en el mateix sentit de baixada, per un traçat empedrat, i haurem de tòrcer per la primera desviació a l’esquerra per tal de baixar a la cala. Ran de la torrentera, veurem una solada d’embarcacions d’esbarjo, avarades. Unes casetes de pescadors, ara dedicades a restauració, ocupen la vorera. L’espai està reblit de codolar i restringit per un talús sedimentari. Al nord del recer hi ha altres alcoves de barques.

Cap a la torre de la Pedrissa

Deixam la cala enrere i caminam pel vial asfaltat fins al pont situat a la dreta, on comença el camí de la Torre. L’antic camí, ara transformat en via d’accés als xalets pròxims, va ascendint amb fort rost pel coster esquerre de la cala. Hi connectava una variant que baixava des de la possessió de la Pedrissa, en terres de la qual es plantà la fortificació.

La finca és documentada ja en el s.XVII, en mans dels Amer. Posteriorment fou propietat dels Ribera i dels Morey. L’Arxiduc hi construí dos miradors per contemplar la marina de Deià i la muntanya. L’escriptor Vázquez Humasque, el 1920, s’hi inspirà per a la novel·la El secreto de la Pedriza que més tard fou duita al cinema. L’obra té com a teló de fons el contraban, molt actiu a tota la contrada.

No fa gaire, un habitatge ha ocupat el pla de la Torre i ha desviat el camí. Arribats a un portell que el barra, ens desviarem ran dels penya-segats de la dreta i, en pocs minuts, assolirem la torre de defensa, plantada a una cota de 55 m sobre el mar, a la punta de Deià, després d’uns 25 min. d’aproximació des de la cala.

La fortificació té forma troncònica i més de 9m d’altura. S’hi accedia inicialment per un portalet, amb l’ajut d’una escala de corda. De la cambra al terrat hi ha una escala de caragol. Ara es troba en mal estat, tancada i no s’hi permet pujar. Construïda el 1614 i armada amb una peça de canó, vigilava la cala i mantenia contactes amb senyals de foc o fum amb les talaies de Son Galceran i del Verger. Prop del lloc hi ha uns porxos dels torrers i alguna barraca de carboners. Suggerim retornar pel mateix itinerari cap a la cala i atènyer Deià pel camí dels Ribassos o pel camí d’en Graves.

EDICIÓ PAPER 19/09/2020

Consultar aquesta edició en PDF