ESPORTS

Boston, la ciutat ideal per fer història en l'esport nord-americà

Amb el triomf dels Patriots, Boston suma 12 títols en 18 anys en els grans esports professionals

Boston, la ciutat ideal per fer història en l'esport nord-americà / EFE

Si hi ha una ciutat feliç als Estats Units és Boston. L’any 2001 els New England Patriots van guanyar la Super Bowl derrotant els Saint Louis Rams, els favorits, i van trencar una ratxa de 15 anys sense cap triomf d’un equip de la ciutat a les grans lligues nord-americanes. És a dir, un desert per on caminaven tots els esports professionals de la ciutat: el beisbol, el futbol americà, el bàsquet i l’hoquei sobre gel. El triomf dels Patriots del 2001, curiosament contra la mateixa franquícia que ha derrotat aquest cap de setmana, els Rams (que han abandonat Saint Louis per jugar a Los Angeles), va ser el principi d'uns anys esbojarrats en què la ciutat més poblada de Massachusetts ha celebrat fins a 12 títols. I els quatre equips han participat en aquesta bogeria, alçant trofeus sobre pistes de gel, de gespa artificial i de bàsquet. Per arrodonir la festa, només ha faltat un èxit de l’equip de futbol, els New England Revolution, club fundador de la MLS i que ha arribat cinc vegades a la final entre els anys 2002 i 2014, sempre perdudes. Però els Revolution han guanyat la Copa (2007) i la seva divisió cinc vegades. És a dir, els falta la cirereta, però competeixen bé en una ciutat on competir és obligatori, perquè la tradició és guanyar.

A Boston els agrada fer història. Boston i tota la regió de Nova Anglaterra, al cor de Massachusetts, va ser un dels principals escenaris de la revolució que va expulsar els britànics, durant el segle XVIII, per proclamar la independència de les colònies nord-americanes. De fet, quan es va crear l’equip de futbol, el 1996, es va optar per batejar-lo amb el nom de ‘Revolution’ en referència a aquesta revolta contra els britànics i deixar clar, de passada, que l’equip de futbol ('soccer', als Estats Units) era germà de l’equip de futbol americà ('football'). El propietari, de fet, és el mateix: Robert Kraft. I va ser ell qui va pensar a potenciar una identitat esportiva, unint el nom dels Revolution al dels Patriots. És a dir, els patriotes que van lluitar contra els britànics. Quan el 1969 la ciutat de Boston va rebre permís per crear un nou equip de futbol americà, una votació popular va escollir el nom de Patriots per reivindicar la identitat de la ciutat on els patriotes nord-americans es van revoltar contra els britànics el 1775. I un dissenyador del 'Boston Globe' va crear el logo dels Patriots, un soldat amb un barret típic de la Guerra d’Independència. Els noms sempre amaguen història, i en una ciutat orgullosa del seu passat com Boston l’equip de bàsquet, els Celtics, recorda amb el nom, el color verd i els símbols, la importància de la comunitat irlandesa local. Els Bruins d’hoquei sobre gel, per la seva banda, deuen el nom a una paraula en argot per referir-se als ossos, i els Red Sox remeten al primer uniforme de l’equip, amb mitges vermelles.

Aquesta temporada, de fet, dos equips de Boston regnen. Abans del triomf dels Patriots sobre els Rams, els Boston Red Sox de beisbol van guanyar les Sèries Mundials derrotant, curiosament, l’equip de Los Angeles, els Dodgers. És a dir, Boston ha clavat dues plantofades als californians el mateix any, mantenint viva una rivalitat entre la costa est i la costa oest que remet als duels de la NBA dels anys 80 entre els Celtics i els Lakers. Per als Red Sox ha sigut el quart títol des del 2004, quan van trencar una ratxa de 86 anys sense ser campions (des del 1918). Era la famosa maledicció de Babe Ruth, el jugador que va abandonar Boston i se'n va anar als Yankees de Nova York. El cas dels Red Sox és semblant al dels Patriots, capaços de guanyar sis títols els últims 20 anys i passar de ser un equip menor a ser el que ha guanyat més vegades la Super Bowl gràcies al veterà tècnic Bill Belichick i el millor 'quarterback' de tots els temps, Tom Brady. Un californià que resideix a Nova York amb la seva parella, la model Gisele Bündchen, però que s’ha convertit en fill adoptiu de Boston.

51 'play-off'

dels equips de Boston en 67 temporades

A Boston, on al final de cada partit dels Red Sox és tradició cantar la cançó de Neil Diamond 'Sweet Caroline', anar a l’estadi s’ha convertit en una festa. Les estadístiques no menteixen. Des de l’any 2001, sumant els quatre grans esports, s’han viscut 67 temporades entre els Patriots, Red Sox, Celtics i Bruins (el 2005 no hi va haver temporada d’hoquei per una vaga). I, d’aquestes, en 51 els equips de Boston han jugat els 'play-off', en 26 han quedat semifinalistes i en 17 han arribat a la final, amb 12 títols: 12 triomfs en 18 anys per omplir els carrers de Boston de gent eufòrica.

El futur, a més, convida a l’optimisme. Els Celtics, que no guanyen des de l’any 2008, ja es van quedar a un pas de la final de la NBA fa un any, i aquest s’han reforçat per convertir-se en un dels grans favorits de la Conferència Est per arribar a la final, juntament amb els Toronto Raptors i els Sixers. Amb jugadors joves com Jayson Tatum i Jaylen Brown, els Celtics són candidats a intentar plantar cara als Warriors ara que a la Conferència Est ja no brillen els Cavaliers, orfes de LeBron James. A la lliga d’hoquei sobre gel, els Bruins tenen ara mateix la millor marca de la Conferència Est. I els Red Sox encaren la pròxima temporada defensant títol i amb la mateixa estructura que els va portar a derrotar els Dodgers a les Sèries Mundials.

Els Patriots, mentre esperen veure què passa amb Belichick i Brady, s’han reforçat amb jugadors joves com l’autor del 'touchdown' de la final, Sony Michel, mantenint viu el model dels equips de la zona: cuidar el talent local i fitxar amb encert. La mitjana de jugadors de la zona als quatre equips és superior a la mitjana de l'esport nord-americà, en què el sistema de formació universitària i els 'drafts' fan que sovint es triomfi ben lluny de casa. I, tot plegat, cuidant entrenadors amb personalitat, com Belichick, Brad Stevens (Celtics) i Alex Cora (Red Sox). En una zona amb gran tradició d’esport formatiu, els equips també tenen lideratge a la llotja amb empresaris agressius controlant el negoci. Darrere els èxits dels Red Sox s’amaga John W. Henry, un empresari que no és de Boston però hi suma 40 anys fent negocis després d'haver passat per uns altres estats. Henry, màxim accionista del diari 'Boston Globe' i del Liverpool de futbol, havia invertit abans en altres equips de beisbol, sumant una experiència clau per triomfar ara a Boston. I rere els Patriots s’amaga Kraft, un empresari que va rebutjar el futur que el seu pare tenia pensat per a ell: ser rabí. Aficionat dels Patriots de tota la vida, aquest empresari del sector immobiliari no va parar fins a comprar una franquícia que s’ha convertit, en 18 anys, en la gran dominadora de la NFL. Els Bruins, per la seva banda, són propietat de Jeremy Jacobs, un dels homes més rics dels Estats Units gràcies a un negoci de restauració. Fill d’una família amb sang irlandesa i polonesa, Jacobs també va arribar a Boston ja veterà, després d’haver invertit en diferents equips, pensant que la ciutat era el lloc ideal per fer història. No anava desencaminat.

Amb el triomf dels Patriots, ja és l'equip que té més títols de la Super Bowl, sis, tants com els Pittsburgh Steelers. A la NBA els Celtics, amb 17 anells, encara són la franquícia amb més èxits per davant dels Lakers (16). Els Bruins són el quart equip amb més títols de la Copa Stanley a la NHL d'hoquei sobre gel i els Red Sox, el tercer equip amb més èxits al beisbol, per darrere dels Yankees i els Cardinals.

EDICIÓ PAPER 12/10/2019

Consultar aquesta edició en PDF