EL MILLOR QUART D'HORA DE L'ERA GUARDIOLA Anàlisi
Esports 16/02/2011

Sortir com l'any passat, però rematar el partit

Natalia Arroyo
2 min

És gairebé impossible escollir un únic partit del Barça i dir que és el millor. Els de Guardiola n'han fet moltes, d'exhibicions. Tot i així, molts coincidiran a reconèixer que pel rival, per l'entorn, per la competició, la demostració de força que es va fer a l'Emirates el passat 31 de març en l'anada dels quarts de final de la Champions constitueixen els millors quinze minuts del conjunt blaugrana fins ara.

L'alineació d'aquell dia no tindrà gaire a veure amb la que sortirà avui. Entre altres coses perquè Guardiola va apostar aleshores per un 1-4-2-3-1 però desdibuixat, sobreinterpretat per les aportacions extres de jugadors com Keita, intens i amb molt de recorregut, Alves, molt profund, Messi, enllaçant amb llibertat per darrere d'Ibra, o Xavi, molt més centrat que altres dies, fent parella amb Busquets.

Una ombra groga

La disposició tàctica del Barça d'aquell dia va generar situacions d'igualtat numèrica en el treball de pressió. Per cada jugador de l'Arsenal n'hi havia un del Barça. Com les paparres, Keita i Pedro van collar els laterals Sagna i Clichy; Ibra i Messi van molestar els centrals i la resta de l'equip va acompanyar la pressió en bloc, taponant l'Arsenal per dins i forçant-lo a errades impròpies d'un equip de toc com aquest.

Pedro, Iniesta i Guardiola insisteixen que el secret de l'eliminatòria serà sortir "com l'any passat". Això implicaria que el Barça, com fa un any, tingués el 70% de la possessió, que el joc transcorregués en gran part al camp de l'Arsenal, i que en quinze minuts es generessin cinc rematades clares dins l'àrea que només l'encert d'Almunia i la falta de punteria evitarien que fossin gols.

L'Emirates, i tot el futbol modern, va presenciar un espectacle de pressió altíssima, col·lectiva, coordinada del Barça, que va recuperar infinitat de pilotes prop de la frontal, allà on els culers són sempre letals. Aleshores, però, només van saber fer dos gols en 17 rematades, i tots dos van arribar al segon temps, obra d'Ibra, quan el partit demanava passades a l'espai perquè l'Arsenal, buscant sortir de l'asfíxia dels homes de groc, va reinterpretar el partit i va avançar metres.

Hi ha una dada que reflecteix la superioritat d'un Barça que va robar la pilota, descaradament, al segon equip que millor la toca d'Europa. Denilson va ser l'home que més passades va fer de l'Arsenal, 33. Xavi en va fer 95, Busquets 77, Alves 73, Piqué 70, Maxwell 40, Puyol 39, Messi 38 i Pedro 35. Brutal.

stats