EL SENTIT DE L'HUMOR DE SANDRO ROSELL Reportatge
Esports 15/01/2011

Sopant amb 'l'enemic'

Albert Solé
4 min
Crackovia, Escribano-

No a tots els personatges públics que els imiten els agrada que ho facin. La por a veure's retratat tal com és un, o tal com el veuen els altres, sovint fa pànic. Dijous la junta directiva del Barça va tenir un gest que diu molt d'ells i del seu sentit de l'humor, i del ridícul. Sandro Rosell, per recomanació del seu assessor personal Juanjo Castillo -adjunt a la presidència-, va convidar a sopar tot l'equip del programa de TV3 amb més audiència de la cadena, el Crackòvia , al menjador de La Masia. Va ser una trobada informal i privada -amb l'excepció del diari ARA- en què els actors van poder conèixer els personatges de carn i ossos que imiten, i els directius van poder creuar-se amb aquells que cada dilluns els caricaturitzen, amb més o menys encert, segons el seu parer.

No tothom s'atreveix a posar-se davant del mirall d'aquesta manera i xerrar cara a cara amb el seu alter ego televisiu. Encara que el sopar formés part de la nova estratègia de comunicació per millorar la imatge del president del Barça, a Sandro Rosell se'l va veure molt còmode amb Queco Novell assegut al seu costat, gens forçat. L'actor -i també periodista expresentador d'informatius a televisió- que imita el Sandro i el Joan Laporta, entre molts d'altres, em va explicar fa dues setmanes, amb motiu de l'entrevista que li vaig fer per al reportatge sobre la manera de comunicar de Rosell i del seu predecessor, que no coneixia personalment el nou president del Barça. Novell m'explicava que no li havia estat fàcil imitar-lo perquè les seves aparicions públiques eren escasses. Doncs dijous el va tenir al costat més de dues hores i segur que va poder agafar algunes idees més.

Regals amb segones

Just abans de començar a sopar, i després dels primers parlaments, els responsables de Crackòvia -el director general de la productora Minoria Absoluta, Toni Soler, i el director del programa, Pau Escribano- van voler sorprendre els amfitrions de la trobada amb uns regals especials per deixar-los una mica descol·locats, tal com van quedar ells quan van rebre la trucada amb la invitació. El primer present era la guardiola en forma de porquet amb què a Crackòvia ridiculitzen l'esperit estalviador d'aquesta nova junta del Barça. A Sandro li va encantar; tant, que la resposta del president va deixar en fora de joc Toni Soler: "La posarem al Museu del Barça, i no ho dic de conya", i tot seguit li va donar el porquet a la tresorera, la Susana Monge, que segur que en farà un bon ús.

Des de la consolidació dels programes de la factoria Minoria Absoluta - Polònia i Crackòvia - i el seu enorme èxit d'audiència, tant en el món de la política com en el de l'esport, s'han creat dos tipus de gent: els que són imitats i els que no. De fet, hi ha molta gent que creu que un no comença a tenir una rellevància pública o no és famós de debò fins que Carlos Latre, Queco Novell o David Olivares no l'imiten. Així, el segon regal va voler posar en evidència aquestes diferències entre els membres de la junta directiva blaugrana. A uns els van regalar una samarreta que posava "A mi m'imiten al Crackòvia i a tu, no", i als altres una altra amb el lema: "Jo també vull que m'imitin al Crackòvia ".

Josep Maria Bartomeu, vicepresident i un dels pocs directius imitats, sí que va deixar anar dissimuladament que la seva caricatura no s'ajustava a la realitat. De fet, David Olivares, el seu imitador, ho reconeixia: "Hi ha persones que no tenen cap tic on agafar-te, i t'acabes inventant un personatge a partir d'un detall mínim. El resultat només s'assembla a l'original pel nom", i afegia: "Quan acabi el sopar aniré a parlar amb ell".

Tot i que el sopar va ser molt distès i amb moltes rialles, segur que internament els directius no imitats se sentien observats pels ulls vius dels actors -hi van anar tots menys Toni Albà (Mourinho i Rexach) i Xavi Serrano (Guti, Pochettino i Gasol)-. Cada gest, cada tic verbal és la matèria prima per a la gent de Crackòvia , i Juanjo Castillo es va lluir quan va dir que si els coneguessin de debò les imitacions encara serien pitjors; i ho va rematar amb un "Bon Nadal!" un 13 de gener. Doncs Juanjo, prepara't per a alguna sorpresa en els propers capítols...

Macarrons i pollastre

Potser per seguir fent gala de l'austeritat que s'està imposant en tot el que fa la directiva blaugrana, el menú del sopar va ser el mateix que havien menjat una estona abans els habitants de La Masia, els futurs cracs del Barça: amanida, macarrons amb tomàquet -que van arrancar algun brindis com "Visca els macarrons!"-, pollastre amb patates, i de postres, iogurt i natilles. Algun directiu amb mala intenció, aprofitant que el Bartu havia sortit del menjador, va comentar seguint la línia de l'estalvi: "El Bartu diu que ens podem emportar el que sobri en un tupper ". El menú infantil va acabar quan va arribar el cava, i amb l'espuma, les imitacions. La directiva, encantada de tenir els actors allà amb ells, van començar a demanar que parlés l'Iniesta (Oriola Cruz), el Puyol i el Cruyff (Jordi Ríos). El Carles Latre va arrencar a imitar un Boris Izaguirre lloant el suèter rosa que duia Sandro Rosell en el debat de TV3 durant la campanya electoral, fins que Bruno Oro (Ibrahimovic, Cristiano Ronaldo i Villa), pragmàtic, va etzibar de bon rotllo un: "Que nosaltres per fer això cobrem, eh!". En aquest moment el notari de la trobada -un servidor- se'n va anar per deixar-los, ara sí, la intimitat necessària per conèixer-se millor.

stats