DES DE LA CASTELLANA

Solari convenç el president

A l'actual tècnic blanc li ha arribat l’oportunitat de la seva vida

El Madrid és un club diferent. A primer cop d’ull, perquè tot i no ser una societat anònima moltes vegades actua com a tal, sense eleccions i amb un president molt personalista que es comporta com un propietari. Un factor que ha fet que últimament alguns entrenadors no hi vulguin anar perquè saben que no tindran el poder que volen.

A Solari, en canvi, li ha arribat l’oportunitat de la seva vida. Allò de ser al lloc ideal en el moment perfecte. Quan va penjar les botes va decidir provar sort amb això d’entrenador, però des de ben avall, entrant a La Fábrica, el futbol base del Reial Madrid. El 2013 va entrenar el cadet B; el 2014, el cadet A; el 2015, el juvenil B, i el 2016, quan Zidane va pujar al primer equip, es va produir un efecte dòmino i es va fer càrrec del juvenil A. En acabar aquella temporada van decidir fer fora Ramis del Castella i ell es va fer càrrec del filial blanc. Després de dues temporades sense aconseguir l’ascens, semblava que aquest estiu l’havien de fer fora, però van valorar positivament el seu treball formatiu per sobre dels resultats i, sumat que a Guti (l’entrenador del juvenil A) encara no el veien al Castella, li van donar una tercera temporada.

I de cop i volta li arriba l’oportunitat de la seva vida per la destitució prematura de Lopetegui: entrenar el primer equip. En cinc anys ha passat del cadet B a la Champions passant per totes les categories. I com que no vol deixar perdre l’oportunitat i coneix perfectament com funciona la casa, està complint tot el que fa falta per ser entrenador del primer equip del Reial Madrid.

I què fa falta? Prendre les decisions que faran content el president. Bale i Benzema són titulars indiscutibles. Un sol porter per a la Lliga i la Champions, que ha de ser Courtois, que per això se l’ha fitxat. Vinícius ha de jugar, potser encara no com a titular, però ha de tenir minuts en tots els partits. Vaja, tot el que no feia Lopetegui.

I després hi ha un segon factor que no pots controlar però que és importantíssim per a Florentino: la sort. Zidane la va tenir, sobretot a la Champions, amb penals a l’últim minut i errades dels porters rivals en moments clau. Lopetegui va ser tot el contrari: rebia gols al descompte i les seves rematades anaven al travesser. I Solari? Doncs de moment s’assembla més al francès: el Valladolid i el Viktoria Plzen són els que xuten als pals i el Madrid el que marca de rebot i quan menys s’ho mereix. L’element que li faltava al propietari del club per apostar per Solari fins a final de temporada.

EDICIÓ PAPER 11/11/2018

Consultar aquesta edició en PDF