Sobreviure o creure’s el producte

Els dirigents espanyols no saben què fer amb l’esport femení. La majoria proposa millorar la seva visibilitat reduint la mida de les peces de roba. Els més benintencionats, uns pocs, s’hi acosten amb mentalitat de germà gran i intenten ajudar aplicant les coses que funcionen en la competició masculina, oblidant que la seva realitat és molt diferent i que les seves necessitats no tenen res a veure. No és que ningú trobi la recepta màgica per augmentar la seva repercussió sinó que ningú sembla dedicar cinc minuts a buscar-la.

Quan els clubs de bàsquet van començar a tenir equips femenins, les jugadores havien d’utilitzar les equipacions masculines que havien sobrat d’altres temporades. A més, s’havien d’entrenar en els pitjors horaris i en les pitjors instal·lacions. Un drama que limitava qualsevol evolució.

Als Estats Units la cosa és diferent i l’esport femení s’utilitza com a banc de proves per testar fórmules arriscades que aspiren a transformar la competició. L’exemple de la NBA i la WNBA és molt simptomàtic. Molts dels canvis s’assagen amb les noies i, si funcionen, es traslladen als nois. Els Sixers, per exemple, portaran a partir de la temporada vinent publicitat a les samarretes (StubHub), una idea que els dirigents van introduir primer a les franquícies de la lliga femenina. Els canvis són constants, i la mentalitat, molt diferent. Una de les novetats d’aquesta temporada, la del 20è aniversari, serà el nou format dels play-off, que passen a organitzar-se en funció del nombre de victòries i derrotes i deixen enrere la clàssica separació per conferències. Si l’invent funciona, aviat el veurem a la NBA.