GIMNÀSTICA ARTÍSTICA

Biles, el fenomen amb més medalles dels Mundials

La de Houston marxa de Stuttgart amb 25 metalls

Simone Biles és la millor gimnasta de tots els temps. Els Mundials de Stuttgart van confirmar aquests dies que la dada ja és objectiva. Si es mantenen els debats existencialistes és per un raonament personal, recordant el mite romàntic de Nadia Comaneci o Larissa Latínina. L’última edició de la cita internacional va posar ahir el punt final en una jornada de cloenda històrica, amb la nena prodigi dels Estats Units penjant-se dos ors més en les disciplines de la barra d’equilibri i de terra. Biles va deixar Alemanya amb cinc primers llocs i un total de 25 medalles en la competició mundialista (14 ors, 7 plates i 4bronzes), i va reescriure el sostre de la gimnàstica, superant el rècord de Vitali Sxerbo (23).

No hi ha cap esportista que hagi trepitjat tantes vegades el podi en la disciplina artística. La nord-americana, de només 22 anys, va passar a liderar la classificació històrica sense excentricitats creatives, limitant-se a recalcar la seva perfecció tècnica. A la barra d’equilibris en va tenir prou amb una pirueta i un doble mortal enrere per aconseguir la victòria. Va fer tres girs tot just a l’inici, demostrant una gran seguretat sobre una barra d’equilibris que tan sols mesura deu centímetres. Així, amb una puntuació final de 15.066, va aconseguir l’or, seguida de les xineses Tingting Liu (plata) i Shijia Li (bronze). L’exercici de terra va seguir el mateix guió. Biles va superar totes les rivals, una per una. Va poder especular amb la puntuació que necessitava per repetir triomf (calia superar els 14.133 de la seva compatriota Sunisa Lee) perquè va ser l’última a sortir a la pista. Aquí sí que va fer el triple doble, el nou salt que presentava en aquest Mundial. Ho va fer en la primera diagonal, clavant tots els salts amb què va competir, amb una exhibició de potència i altura. Tot amb una naturalitat que espanta.

Èxit sense privilegis

Les estadístiques del Mundial acaben de matisar que la dimensió de la nord-americana s’explica des del palmarès esportiu. No és un producte de màrqueting made in America d’una generació d’aficionats que no tenien referents globals en les disciplines de gimnàstica. Biles s’ha convertit en llegenda sense ser una privilegiada. Va ser una joguina trencada durant la infància, sense referents paterns, adoptada pel seu avi i la seva parella perquè la seva mare no podia assumir el rol de tutora per problemes d’addiccions. La gimnàstica va ser el leitmotiv de la seva maduració personal i una bombolla d’oxigen per no renunciar a una carrera professional, enmig del cas Larry Nassar.

La campiona de Columbus (Ohio) va ser una de les víctimes de l’exmetge de l’equip dels Estats Units de la seva disciplina. “Jo també soc una de les supervivents que van patir els abusos sexuals de Nassar. No va ser culpa meva. No em quedaré amb una part d’aquesta responsabilitat. Els responsables són ell, la Federació de Gimnàstica (USAG) i altres persones”, escrivia a les xarxes socials, amb autoritat, fent un pols a l’organisme esportiu. Té poder per fer-ho, perquè se l’ha guanyat amb un full de serveis irreprotxable. Biles és el millor rostre de les estrelles yankees. Va descansar de les competicions després d’aconseguir quatre ors i un bronze als Jocs Olímpics de Rio 2016. Ja ho havia aconseguit tot i va tornar per generar un llegat que seguirà creixent. El següent repte és Tòquio 2020.

EDICIÓ PAPER 16/11/2019

Consultar aquesta edició en PDF