S’ha acabat l’armistici

Les declaracions prèvies al derbi de Manchester i la polèmica batussa als vestidors d’Old Trafford han reactivat la rivalitat entre Mourinho i Guardiola
MARTÍ MOLINA
MARTÍ MOLINA

Ja han passat tres dies però el derbi de Manchester segueix estant en boca de tothom, sobretot a Anglaterra. L’intercanvi de declaracions, el resultat favorable al Manchester City (1-2) i els incidents posteriors als vestidors de l’estadi d’Old Trafford han reactivat la rivalitat entre dos vells coneguts, Pep Guardiola i José Mourinho. Dos entrenadors radicalment diferents, en les formes i en la manera d’entendre el joc, que havien sigut l’epicentre de grans batalles quan van coincidir a les banquetes del Barça i del Madrid, respectivament. Aquest cap de setmana, a Manchester, s’ha acabat definitivament l’armistici que van firmar fa un any i mig, quan van aterrar a les banquetes del City i del United, respectivament.

El derbi ja venia calent de la prèvia, quan Mourinho va qüestionar a Guardiola que portés el llaç groc en solidaritat amb els presos polítics. La gota que va fer vessar el got, però, va ser la batussa al vestidor, amb insults, llançament d’ampolles i un trau a la cella d’Arteta, tècnic assistent al City. Un incident que no ha passat desapercebut per la Federació Anglesa, que ja ha obert un expedient. Si bé diumenge cap dels entrenadors va fer-hi esment a la roda de premsa -els incidents van ser just abans-, sí que en van parlar ahir.

Mourinho, a qui alguns testimonis consideren l’instigador dels fets, va defensar-se dient que “era una qüestió de respecte i educació”. El portuguès, molest perquè els jugadors del City celebraven el triomf al vestidor cridant, els hauria retret l’actitud amb un comentari que va desencadenar la baralla al túnel de vestidors.

“Havíem guanyat, ¿com volíeu que ho celebréssim?”, defensava Guardiola. El tècnic català va explicar que sempre “anima” els seus futbolistes a celebrar els triomfs, i que l’eufòria era “normal” perquè havien “guanyat el derbi”. “No vam fer res que no haguéssim fet aquesta temporada, ni res que no hauria fet el United. Volíem celebrar la victòria al nostre vestidor, sempre amb el màxim respecte pel rival. Però va passar el que va passar. Esperem que no torni a succeir. Hem explicat la nostra versió a la Federació Anglesa i ells decidiran”.

Alguns companys de professió hi van ficar cullerada. Arsène Wenger, tècnic de l’Arsenal, tot i reconèixer que “no sabia ben bé” què havia passat, es posava del costat de Mourinho. “Ja ens ha passat algun cop. És una experiència que resulta ofensiva i pot provocar que les coses es descontrolin. Per això admiro un esport com el sumo, perquè qui venç no mostra alegria per respecte al contrari”. En canvi, Sam Allardyce, actual entrenador de l’Everton, deia que Mourinho no s’hauria de fixar en els jugadors del City sinó “en els seus”. “En comptes d’enfadar-te perquè el rival fa soroll, hauries de fer-ho servir d’estímul per dir als teus jugadors: «La pròxima vegada els hem de guanyar i celebrar-ho així»”.

Un any i mig de calma tensa

La rivalitat, doncs, ha deixat de ser només esportiva, s’ha traslladat novament a les sales de premsa i posa punt final a un armistici que s’havia firmat, de manera simbòlica, quan els dos entrenadors van arribar a Manchester. “L’últim any al Barça va ser difícil. Però ja està, hem parlat i ens tenim un gran respecte entre nosaltres”, deia Guardiola fa un any i mig, just abans d’iniciar la seva etapa en un City que no era capaç de convertir els petrodòlars en èxits esportius. Mourinho, al seu torn, aterrava a un United en crisi de resultats que havia deixat de ser un dels grans a la Premier. “Manchester és petit. Acabarem coincidint als mateixos restaurants... ens acabarem fent amics i tot”, bromejava aleshores Domènech Torrent, un dels ajudants de Guardiola. La temporada passada, potser condicionada pels resultats irregulars dels dos equips, especialment a la Premier, es va completar sense polèmiques destacades. Aquest curs és diferent, amb un City líder inabastable i un United guanyador, però no tant com el seu veí.

La premsa anglesa, contra Mou

“Mourinho és un especialista mundial en l’art de posar excuses”, reflexionava el diari The Sun després de l’espectacle del cap de setmana. A Anglaterra ja coneixien Mourinho del seu pas pel Chelsea, on havia protagonitzat algunes polèmiques pel seu caràcter competitiu. Fins ara els resultats donaven la raó al tècnic portuguès, però l’arribada de Guardiola, la seva antítesi, ha començat a canviar el punt de vista dels espectadors. Al diari The Mirror analitzaven el derbi posant de manifest les “cinc grans habilitats tàctiques” de Guardiola per donar la victòria al City, i criticaven la “poca reacció” de Mourinho, que va rebre “una masterclass ” tàctica del seu rival. En la mateixa línia, al Daily Mail criticaven la “poca flexibilitat tàctica” de Mourinho i que posi més l’accent “en les individualitats que en el joc col·lectiu”.

No és només la premsa, també alguns companys de professió qüestionen el tècnic portuguès. Un dels que ho han fet amb més vehemència és Louis van Gaal, que va considerar el United “un equip molt més avorrit” que quan ell n’era l’entrenador i va criticar les tàctiques conservadores de Mourinho: “La prova és el plantejament dels rivals; abans havien de posar-hi l’autobús per no encaixar, ara ja no els cal perquè Mou juga a la defensiva”, deia l’exentrenador del United.

No tot són crítiques a Mourinho. També hi ha entrenadors que defensen el seu model de joc. Un d’ells és Jürgen Klopp, tècnic del Liverpool i que sempre ha considerat “avorrit” l’estil de futbol que posa en pràctica Guardiola. Els futbolistes Joe Cole, que havia sigut entrenat per Mou al Chelsea, i Patrice Evra, ex del United, també defensen el portuguès dels atacs que rep per la seva manera d’entendre el futbol.

EDICIÓ PAPER 09/12/2018

Consultar aquesta edició en PDF