Sobre rodes

Servià, un clàssic de les 500 Milles d’Indianapolis

Aquest diumenge, a les 18.20 hores, arrencaran les 500 Milles d’Indianapolis. Ho faran sense Fernando Alonso, després del desastre que va protagonitzar McLaren, el seu equip, impedint que l’asturià pogués fer uns entrenaments amb cara i ulls. No va aconseguir classificar-se i, per tant, avui no serà a la sortida. Sí que hi serà Oriol Servià, que s’ha convertit en un clàssic de la prova: hi acumula onze participacions. El de Pals, que va signar el 19è millor registre en la classificació, va estar a punt d’haver de veure la cursa d’aquest any per televisió, ja que es va rumorejar que McLaren podia comprar la seva plaça per tal que Alonso disputés la cursa (una cosa que es permet a Indianapolis, si bé no passa amb gaire freqüència), tot i que finalment el pilot asturià hi va renunciar. “El Fernando s’ha comportat com un campió. Si McLaren hagués arribat a un acord amb el meu equip, evidentment hauria sigut mala sort per a mi. No m’hauria agradat, però ell ha reaccionat com un campió. Vol fer-ho bé per mèrits propis”, reconeixia el gironí, en una entrevista recent a Autobild. Alonso ha perdut d’aquesta manera l’oportunitat d’aconseguir aquest any la Triple Corona: ja té el Mundial de F1 (el va guanyar el 2005 i el 2006) i el triomf a les 24 Hores de Le Mans de l’any passat, així que només li falta la victòria a les 500 Milles d’Indianapolis.

Oriol Servià, que ja no és un fix de les curses de l’Indycar, és dels que treballen tot l’any per disputar les 500 Milles, semblant al que fan els pilots del Dakar, que centren els seus esforços anuals en el ral·li més dur del món. I aquest any, tot i que s’hi va inscriure a última hora gràcies a la trucada de l’equip Arrow Schmidt Peterson Motorsport, Servià té opcions reals de triomf. L’any passat va tocar la victòria amb la punta dels dits: va liderar la cursa durant 16 voltes i, quan es va retirar el pace car a sis voltes per al final, seguia líder. Va cedir una posició i, quan ja veia el final, a causa d’una estratègia massa arriscada, va haver d’entrar al box perquè s’estava quedant sense gasolina a dues voltes per a la bandera de quadres. La sort, que és millor tenir-la de cara sempre, li va girar l’esquena i el va privar d’un triomf que es mereix després de tota una vida picant pedra entre rodes i gasolina. Servià, a qui la tradició de l’automobilisme li ve de família (el seu pare, Salvador, va ser campió d’Espanya de ral·lis, i el seu tiet, Josep Maria, també és un pilot destacat), té 44 anys i porta molt temps als Estats Units, on va marxar a finals dels 90 veient que les opcions de progressar en el món de l’automobilisme a Europa eren minses. Avui es tornarà a posar al volant. Va ser dels últims a inscriure-s’hi i va estar a punt de quedar-se sense seient, però, ja ho diuen, a vegades els últims són els primers.

EDICIÓ PAPER 04/04/2020

Consultar aquesta edició en PDF