CAMINS CREUATS

Seria com saltar per sobre d'aquestes cases

Vaig saber la notícia que s'havia batut el rècord del món de salt de perxa en pista coberta mentre dinàvem a casa. Vaig repetir la marca en veu alta –6,17 metres– sense ser gaire conscient del que significava realment. La meva parella, que semblava que no reaccionava, tenia la mirada clavada a fora, a l'altra banda del jardí, fins que va deixar anar: "Seria com saltar les cases d’aquí davant". Mare meva!

El jove suec Armand Duplantis estableix un nou rècord de salt amb perxa

Deixeu-me que comenci pel segon punt. L'esforç que hi ha al darrere d'un assoliment tan excepcional és incalculable. No es tracta només d'esforç físic i d'hores de dedicació, sinó que també cal sumar-hi esforç mental, emocional, esforç de la parella, de l'entorn més pròxim de l'esportista, de l'esforç de l'entrenador i de tot l'equip tècnic.

També l'esforç per fracassar unes quantes vegades, les que calgui, abans d'aixecar el cap un cop rere l'altre sense desesperar-se i poder tirar endavant. Per assolir una fita d'aquestes característiques, l'esportista s'ha hagut de posar tants cops al límit que no és fàcil de suportar.

Aquella xifra que surt als mitjans i que s'escampa exponencialment per les xarxes socials ve carregada de tantíssimes coses que, n'estic completament segura, som incapaços de valorar-la en termes reals i, fins i tot, ho trobo injust.

Quant al primer punt, aquesta xifra que donem en metres, en quilòmetres o en minuts, segons, dècimes i mil·lèsimes, és molt complicada de comprendre perquè costa posar-hi una realitat paral·lela com la que em va posar la meva parella parlant de saltar les cases del davant. Són gestes a l'abast de poquíssima gent i absolutament inversemblants.

Per aconseguir-les, cal sumar-hi un factor que, ni de bon tros, podem considerar com a sort. Però sí que cal que aquell dia s'alineïn tots els astres: des que la temperatura ambiental sigui l'òptima fins que tot en l'esportista funcioni com un rellotge suís. Segurament, algun altre esportista està físicament i psicològicament preparat per aconseguir aquella marca, però el dia que ho hauria tingut a l'abast va fallar un 1% i se li va escapar de les mans, sense saber-ho.

Els rècords són únics i se'ls ha de donar el valor que els pertoca. Sovint quan en parlem tinc la sensació que els banalitzem i és un greu error.

EDICIÓ PAPER 04/04/2020

Consultar aquesta edició en PDF