WATERPOLO - CAMPIONAT EUROPEU

Sèrbia castiga la il·lusió de la selecció espanyola als penals

El combinat estatal de waterpolo, amb 7 jugadors catalans d’un total de 13, s’acomiada de l’Europeu amb la plata

L’any 1992 les Piscines Bernat Picornell es van vestir de gala per acollir la final masculina de waterpolo dels Jocs Olímpics de Barcelona. La selecció espanyola, dirigida -i exigida- pel tècnic croat Dragan Matutinovic va arribar a la final amb la fermesa d’endur-se un títol que va acabar en mans d’Itàlia després de fins a tres pròrrogues i un resultat final de 8-9. Al mateix escenari barceloní, 26 anys després, la selecció italiana no era el rival a batre, l’escull italià ja havia estat superat a les semifinals. Ahir el rival a tombar era la totpoderosa Sèrbia, el mateix equip contra qui Espanya havia topat en la seva última final l’any 2009, en la disputa del Mundial de Roma, que es van endur els serbis. I ahir, de nou, no va poder ser. El conjunt balcànic es va imposar als penals (12-10) després d’una final que havia acabat en empat a set. Sèrbia segueix amb un domini incontestable: és campiona de l’Europeu per quarta edició consecutiva.

Tot i el bon paper del combinat espanyol durant tota la competició -fins ahir, quatre victòries i un empat-, els jugadors de David Martín, 7 d’ells catalans d’un total de 13, seguiran sense tenir la triple corona. Espanya es va proclamar campiona als Jocs Olímpics d’Atlanta el 1996 i campiona del món a Perth el 1998 i a Fukuoka el 2001, mentre que l’Europeu se li segueix resistint. Ahir va disputar la seva segona final d’un Europeu, i en l’única que havien disputat abans, a Atenes el 1991, també es van haver de conformar amb la plata. La medalla més agredolça, ja que és l’única que es penja després d’una derrota. “És una llàstima però hem estat molt a prop de guanyar. Això és el principi d’una història. Marxem amb el cap ben alt”, va dir Felipe Perrone als micròfons de Teledeporte al final del partit.

La final va ser molt igualada. Va començar amb un gran aturada de Dani López Pinedo, el porter del CN Atlètic Barceloneta, i el millor de tot l’Europeu. Als primers minuts es van imposar les defenses dels dos conjunts, que no van saber aprofitar les primeres superioritats per obrir la llauna, fins que va aparèixer Blai Mallarach per marcar el primer a tres minuts del final del primer quart. Entre López, el travesser i els bloquejos, Espanya, que també havia enviat dues pilotes al pal, va acabar el primer període manant (0-1). Sèrbia va contestar immediatament amb un gol tot just començar el segon quart i exigint la millor versió de López sota pals. L’empat serbi no va intimidar els de Martín, perquè Granados, primer, i Perrone, després, van firmar l’1-3 de manera gairebé consecutiva. Abans del descans, però, els balcànics van aconseguir tornar a empatar aprofitant dos atacs en superioritat, però Perrone, amb el seu segon gol abans del descans, va tornar a fer somriure el combinat espanyol (3-4).

A la represa, els dos equips van sortir amb molta rauxa i, en menys d’un minut, Espanya, primer, i Sèrbia, després, van veure porteria. La galleda d’aigua freda per als espanyols va arribar quan, a tres minuts per al final del tercer quart, i després d’un tir al pal d’Espanya, Mandic va empatar de nou. El tercer quart va acabar tal com havia començat, amb un gol a banda i banda: Sèrbia havia aconseguir avançar-se per primer cop en el partit, però Munárriz va firmar el 6-6 que ho deixava tot obert per al final.

En el període decisiu, després d’una gran intervenció de López, Jaksic va posar la por al cos dels de Martín amb un gol a cinc minuts del final, que va neutralitzar Mallarach amb la seva segona diana de la nit. Amb el 7-7 es va arribar al final d’un partit que es va decidir als penals amb el mateix desenllaç frustrant per a Espanya que el 2009 a Roma.

EDICIÓ PAPER 16/09/2018

Consultar aquesta edició en PDF