EL GERMÀ PETIT

Sempre endavant

L’estiu de 1986, la cadena de televisió nord-americana ABC va utilitzar, per primer cop, una minicàmera subjectiva en la retransmissió d’una prova esportiva. La van acoblar al casc del pilot de motocròs Dick Garcia, durant una cursa a l’enyorat circuit californià de Carlsbad. Garcia, però, va competir carregant a l’espatlla una aparatosa estructura que incloïa una càmera de la mida d’un paquet de tabac i l’antena transmissora. Cinc anys més tard, l’empresa que va desenvolupar aquell prototip va muntar, dins del casc d’un quarterback de futbol americà, una càmera del volum d’un pintallavis unida a una antena de la mida d’un bolígraf. En l’impàs entre el primer invent i l’evolució, altres fabricants van desenvolupar minicàmeres que es podien connectar via cable a aparells d’enregistrament de vídeo o unitats mòbils de televisió. Són les que van permetre, aquí a partir d’inicis dels 90, explorar nous angles en les retransmissions esportives, al fons d’una porteria, darrere una cistella o sota la xarxa d’una pista de tenis. Avui, però, ja són poc més que relíquies tecnològiques, escombrades per l’alta definició, inútils per a qui les va adquirir o llogar a preu de pioner. No va ser fins fa dos anys que, per primera vegada a Europa, en un partit del campionat francès de rugbi, es van servir imatges en HD des d’una minicàmera que l’àrbitre duia acoblada en una cinta al voltant del cap. El juny passat, un equip del programa radiofònic La hora ovalada va emular l’experiment en la retransmissió televisiva per streaming del Barça - Sant Cugat decisiu per a l’ascens.

La tecnologia es democratitza però engoleix el consumidor. Els revolucionaris 75 fotogrames per segon que enregistraven les primeres càmeres superlentes per als usos professionals són ara un gadget més dels últims models de telèfon mòbil. L’orgull del primer posseïdor d’una primícia dura el que triga a aparèixer la seva evolució. I el futbol, la història del qual s’escriu a través de cicles triomfadors, brinda un paral·lelisme magnífic: l’excel·lència absoluta l’assolirà no només qui trobi el rumb cap a la glòria sinó la manera de fer perdurar l’estada, qui explori les possibilitats del destí i al mateix temps no doni per tancat el viatge. La vida és despietada amb tots els éssers que no s’adapten o no reaccionen al que ocorre en el seu entorn, i no tan sols castiga els que no evolucionen sinó també aquells que, mitjançant els seus actes i al marge de la motivació que esgrimeixin, tallen un progrés i causen una involució que forada veles, esberla quilles i allunya proes i popes. Sí, també al futbol.

EDICIÓ PAPER 16/11/2019

Consultar aquesta edició en PDF