Segura i l’assumpció d’un error gruixut
De totes les notícies que han amanit la setmana blaugrana, que no han estat poques ni totes bones, i de tot el que va explicar el president Bartomeu en un tour d’entrevistes que ha substituït l’anunciada roda de premsa de balanç de temporada, el més transcendent -amb permís de Messi-és el nomenament de Pep Segura com a mànager general de futbol.
D’entrada, perquè és bona notícia corregir un error estructural gruixut que datava del gener del 2015, quan Bartomeu es va carregar Zubizarreta com a director esportiu i va crear una comissió d’emergència amb el fitxatge de Braida. Després de les eleccions de fa dos anys va aterrar Robert, en teoria amb rang de secretari tècnic i després a la pràctica sense autoritat sobre Luis Enrique, una estructura que no es pot permetre una entitat com el Barça, que necessita d’una figura que tingui tot el club al cap, des del primer equip fins a la base.
A partir d’aquí, podem discutir si aquesta figura acaba o no tenint autoritat perquè, tot i l’ascendent de Txiki Begiristain i de Zubi, les negociacions amb els entrenadors de torn a l’hora de decidir fitxatges i sortides no sempre han sigut fàcils. Però hi ha d’haver algú que es responsabilitzi de l’evident descoordinació que, amb retard, va reconèixer ahir Bartomeu. És probable que el perfil humà de Valverde faciliti que el diàleg amb el director esportiu sigui fluid.
La trajectòria de Pep Segura l’avala, i dels seus coneixements en parlen bé tots els que hi han tractat. Però a mi m’amoïna que l’home que ha de marcar la filosofia futbolística del club sigui el mateix que ha farcit el filial de jugadors experimentats fitxats de fora per aconseguir l’ascens a Segona. O el que va acceptar a contracor que Gerard fos l’entrenador del B perquè era un cromo electoral del president. Segura no ha arribat a temps de triar l’entrenador, però espero que sí que participi del disseny de la plantilla, perquè ara mateix l’alternativa a Verratti sembla Paulinho, que s’assembla com un ou a una castanya amb l’italià.
D’altra banda, l’ascens de Segura deixa tocades dues figures de l’organigrama. El més evident és Robert, que ara té per damunt un càrrec que abans no tenia i que sembla haver perdut la confiança de la directiva. I l’altre és Albert Soler, fins ara l’home fort dels esports professionals del club, de qui Bartomeu va dir que s’ocuparà més de l’àmbit econòmic. Una bona sacsejada en l’equilibri de poders de Can Barça per assumir una errada i confirmar que el president no està satisfet.
