Segueix la lluita de Luis Suárez per marcar lluny de casa a Europa

BarcelonaSota la incessant pluja d’ahir a la nit a San Siro, un estadi que muda la pell quan hi juga l’Inter de Milà per passar a anomenar-se Giuseppe Meazza, Luis Suárez va seguir amb la pólvora mullada un duel més a Europa lluny del Camp Nou. L’uruguaià és l’actual pitxitxi de la Lliga espanyola amb nou gols, però a Europa el seu treball sovint no es veu recompensat amb gols. La seva última diana europea a domicili va ser el 16 de setembre del 2015, fa més de tres anys, a l’Olímpic de Roma. Comptant els partits també a Barcelona, l’uruguaià només ha alçat els braços per celebrar gol en dues ocasions en els últims 18 partits de Champions, l’última, també davant el Roma, al Camp Nou el 4 d’abril d’aquest any.

Ahir, amb la samarreta enganxada al cos, tant per la pluja com per la suor, Suárez es va fer un fart de córrer, de treballar, de pressionar, d’oferir-se, d’inventar-se ocasions i de deixar-se fins a l’últim alè a la gespa per acabar amb les mans reposant sobre els genolls i el baf sortint-li de la boca. Una imatge que reflectia la feina d’un davanter incansable que, als 31 anys, admet amb naturalitat que el club pensi a trobar-li relleu, però segueix responent a les crítiques, sovint amb gols i sempre amb treball. Un lluitador, malgrat que a vegades s’equivoqui. Un futbolista que ha triomfat en aquest esport per una història d’amor: quan només era un adolescent va prometre a la que ara és la mare dels seus fills, Sofía Balbi, que triomfaria per poder jugar a Europa i retrobar-se amb ella, que havia deixat l’Uruguai per anar a Barcelona per motius familiars.

Per a un futbolista com Suárez, cada partit és una lluita. Ahir, contra l’Inter, va començar el partit amb la mateixa voracitat que està jugant els últims duels des que el seu amic Messi es va lesionar contra el Sevilla. En els primers 20 minuts, l’uruguaià ja havia rematat fins a tres vegades i havia ofert un gran joc d’esquena per ajudar a descarregar la pilota i assistir els seus companys d’ahir en el trident ofensiu escollit per Ernesto Valverde: un Dembélé voluntariós i més coral que en altres ocasions i un Coutinho més alliberat que contra el Rayo Vallecano i amb ganes de ser decisiu. Amb uns bons ajudants a banda i banda de l’atac i amb Busquets, Rakitic i Arthur fent rutllar la sala de màquines sense perdre pràcticament cap pilota, només la falta d’encert als metres finals va privar el Barça d’acabar el primer temps manant al marcador. En els primers 45 minuts, després d’una gran primera part del Barça, Suárez havia sigut el davanter més productiu amb un total de sis rematades, una de les quals entre els tres pals. Va acabar el partit amb un total de nou rematades.

A la segona part, l’Inter va fer un pas endavant i va jugar-li al Barça de tu a tu en un duel que va acabar 1-1. Suárez no va poder guanyar ahir la seva lluita: el seu gol a Europa lluny del Camp Nou haurà de seguir esperant.