Publicitat
Publicitat

RUGBI

La Santboiana es queda sense lliga en els últims deu minuts

La pressió de jugar a partit únic en camp contrari. Una ràfega de vent inoportuna. Els nervis d'un equip molt jove que té una mitjana d'edat que no arriba als 24 anys. Massa condicionants per a una Santboiana que va quedar-se a les portes de la lliga després de completar un partit gairebé perfecte durant 70 minuts però a qui li van sobrar els últims 10. El VRAC Quesos Entrepinares va capgirar el marcador in extremis i va guanyar el títol per segon any consecutiu. Els de Valladolid, especialistes en els finals ajustats, ja van accedir a la final superant El Salvador amb una marca en els últims minuts. Ahir també va ser un assaig a última hora.

Els catalans van sortir més endollats, amb més ganes de menjar-se el món. Ja es va comprovar en la primera acció i en general durant tot l'enfrontament. Dels vuit serveis de centre, sis van adjudicar-se'ls els de Sant Boi. Eren més intensos, més veloços en la circulació de l'oval i millors en l'aspecte físic per atacar la defensa rival i frenar els atacs locals.

El VRAC estava desbordat i en menys d'un quart d'hora el marcador ja era de 0-13, per acabar arribant al descans amb 10-18. L'equip local, primer a la fase regular i amb l'avantatge de camp, només va saber ajustar el partit en l'últim tram del primer temps i va anotar gràcies a un assaig de càstig.

Canvi de guió a la represa

El segon temps, en canvi, tot va ser diferent. La Santboiana mantenia l'oval i el control, però sense l'agressivitat dels primers instants. Obligat pel marcador i encoratjat per un públic que creia en la remuntada, el Quesos va sortir de la cova a poc a poc per jugar prop de la línia de marca catalana.

Quan faltaven deu minuts els catalans tenien avantatge (13-25), però no n'hi va haver prou per assegurar la lliga. Tot es va començar a torçar per una decisió polèmica del col·legiat, que va interpretar que els de Sant Boi havien introduït la pilota a la línia de marca i va concedir una melé a cinc metres. La jugada acabaria amb assaig local (20-25) i set minuts per jugar. Van ser eterns.

La davantera del Quesos va saber asfixiar la Santboiana, massa nerviosa i tendra, i amb inferioritat numèrica. El camp es va convertir en un infern i els val·lisoletans van trobar l'assaig quan faltaven 2 minuts per acabar. Els locals es posaven per davant (27-25) per primer cop.

La Santboiana encara tindria un últim intent per guanyar. Un cop de càstig amb el temps exhaurit a quaranta metres, però amb el vent en contra. El xut anava ben dirigit entre pals, però una ràfega de vent inesperada i inoportuna acabaria amb el somni de la Santboiana. La pilota es va frenar en sec, a un pam de la glòria. El final més cruel per a un equip jove i que, per joc, mereixia endur-se la lliga cap a Sant Boi.

Històries de superació esportiva
PUBLICITAT
PUBLICITAT
PUBLICITAT

EDICIÓ PAPER 10/12/2017

Consultar aquesta edició en PDF