EL PRIMER ANY DE ROSELL
Esports 13/06/2011

Sandro, any I

Albert Solé
4 min
Sandro,   any I

El 13 de juny del 2010, Sandro Rosell es convertia en el nou president del Barça, després de guanyar les eleccions de manera aclaparadora als seus rivals. D'unes votacions amb quatre candidats, Rosell va rebre el suport del 61,35% dels socis (35.021 vots), més que cap altre president, en els comicis amb més participació de la història (57.088 votants). Un aval impressionant per a sis anys de mandat -el primer després del canvi de la llei de l'esport-. Avui en fa un any, i ha sigut un any molt convuls, amb molts canvis lògics perquè hi ha hagut un relleu no continuista de president. Molt convuls excepte en el terreny esportiu, en què continua la línia exitosa, encetada amb Pep Guardiola a la banqueta. Tres títols (Supercopa, Lliga i Champions) són un balanç escandalosament positiu per al primer any de mandat de qualsevol president, i s'hi podria sumar el resultat dels vots de la Pilota d'Or com un quart títol, tan o més important que els altres. Que els tres finalistes fossin del mateix equip, el Barça, i que, a més, tots tres estiguessin formats a La Masia des de ben petits, no s'havia vist mai, i potser passaran molts anys fins que torni a succeir.

Però en aquests 365 dies també han passat moltes coses en l'aspecte institucional que han marcat el primer mandat de la presidència de Rosell: l'enfrontament poc dissimulat amb Johan Cruyff, l'acció de responsabilitat contra la gestió dels set anys de Joan Laporta, el canvi de patrocinador de la samarreta -Fundació Qatar en lloc d'Unicef, que passa a l'esquena-, les dues renovacions de Guardiola, els canvis a l'àrea de comunicació, la porra del 5-0 per a la final de la Copa, la querella a la Cope, la denúncia a Mourinho i, finalment, les retallades a les seccions, en especial a les amateurs.

"Jo no sóc Laporta"

Aquest primer any de presidència ha estat marcat, clarament, pel distanciament, de vegades sideral, entre Rosell i Laporta. Cinc dies després d'accedir al càrrec, Rosell va viatjar fins a Extremadura per visitar el president de la comunitat, Guillermo Fernández Vara, reconegut culer, un gest que es va interpretar com una manera d'anar a demanar disculpes en nom del Barça per l'enfrontament entre Vara i Laporta uns mesos abans. Que el primer acte oficial de Rosell fos aquest ja indicava que ell no era Laporta, cosa que ha continuat demostrant amb les maneres de fer i d'actuar. Com quan va retirar el títol de president d'honor a Johan Cruyff -que li havia atorgat Laporta setmanes abans, amb tota la intenció- el mateix dia de prendre possessió, o quan va recuperar Carles Rexach, enfrontat a Cruyff, i Guillermo Amor, que va deixar el Barça l'any 2007 de mala manera.

L'enfrontament personal entre Sandro Rosell i Joan Laporta, des que el primer va dimitir de vicepresident del Barça l'any 2005, només va viure una petita treva durant l'estiu, des dels dies de transició cap a la presa de possessió del càrrec, l'1 de juliol, fins al Gamper, a finals d'agost. Aquell dia, Joan Laporta es va fer la foto amb Sandro Rosell, Guardiola i la resta de l'equip, amb la copa de la Lliga aconseguida la temporada anterior, i va poder fer la volta d'honor al camp amb el trofeu a les mans. Però allò va ser un petit oasi de comunió barcelonista, perquè poques setmanes després tot se'n va anar en orris per la famosa due dilligence i l'assemblea de compromissaris. Els socis van votar a favor de portar als jutjats Joan Laporta i els seus directius per la mala gestió durant els seus set anys de mandat, que van acabar amb dèficit i amb l'aprovació, per part de l'assemblea, de l'acció de responsabilitat. Va ser una decisió històrica -en què Rosell va votar en blanc- que no va fer res més que obrir encara més la fractura entre rosellistes i laportistes, un nou antagonisme en la centenària història del Barça.

Un dels punts febles de Sandro Rosell ha sigut la comunicació. Ell és una persona més aviat discreta i de poques paraules, però ha accentuat encara més el fet de parlar poc per diferenciar-se de Laporta, que parlava cada dia si calia. Els comunicats escrits han substituït moltes rodes de premsa, que han estat més aviat poques. En una d'elles, quan feia sis mesos que ocupava el càrrec, va admetre que havia de millorar aquest aspecte i parlar més, tot i que va assegurar que a ell li agradava primer treballar i després parlar, "no com a altres". Pocs dies després d'admetre aquest error, canviava el cap de comunicació que ell havia posat al juliol, Pere Jansà, per la periodista de La Vanguardia Ketty Calatayud, a més d'agafar un cap de gabinet de la presidència, Gerard Guiu. És cert que des de llavors ha fet més declaracions al final d'alguns partits, però d'entrevistes, n'ha concedit només quatre (TV3, Sport , Mundo Deportivo i El 9 ). També ha comès alguna relliscada, com la porra del 5-0 per a la Copa, i la no-resposta, encara, al Reial Madrid, quan ell mateix la va prometre després de guanyar la Lliga. Aquests quatre enfrontaments seguits amb el Madrid han sigut molt durs al camp, però també a fora, amb les denúncies creuades a la UEFA, cosa que ha provocat que la relació personal de Rosell amb Florentino Pérez, que era excel·lent, s'hagi vist molt erosionada i que ara es trobi en un atzucac. Si se'n surt, podrà encarar el segon any amb més tranquil·litat, amb els encerts com a aval, i corregint les errades.

stats