Sacrifici com a pilar de l’esport?

Segurament heu sentit més d’una vegada que cal molt de sacrifici per arribar a ser un esportista professional. Que és un dels pilars fonamentals que ha de seguir qualsevol persona que vulgui assolir els seus objectius, i ja no només parlant de la part esportiva. Cal sacrifici per mantenir una forma física durant tot l’any, per poder rendir de manera òptima i no lesionar-te. Cal seguir una alimentació molt estricta per no passar-te de pes i així assegurar que l’organisme disposa de tots els nutrients per poder rendir al màxim i que els teus percentatges de greix i massa muscular estiguin equilibrats per a l’esport que practiques. Cal ser conscient que el període de vacances serà molt curt, perquè no es pot abandonar el cos durant tants dies: perquè, com ja hem dit abans, la forma física és primordial. Cal dormir les hores necessàries i intentar seguir sempre el mateix horari. Per descomptat, ja és un sacrifici extra tenir la brillant idea de posar-te a estudiar mentre practiques esport de manera professional.

Doncs per a mi la paraula sacrifici no té res a veure amb l’esport, i intentaré explicar-vos el perquè. Visc a 60 quilòmetres de Barcelona. Durant els 14 anys que he jugat al Barça, hi he anat cinc dies -quatre entrenaments, més el partit- a la setmana i no he hagut de sacrificar res. He hagut d’esforçar-me per donar sempre la millor versió de mi, per aconseguir els objectius tant personals com col·lectius que em plantejava, he hagut de treballar perquè, per molt talent que es tingui, si no el treballes no s’arriba enlloc. Geraldine Chaplin deia: “El talent no és res, hi ha massa talent, hi ha talent per tot arreu. Treballa, treballa, treballa, mata’t a treballar”. He dedicat moltes hores a assolir el que volia ser, he estudiat perquè volia fer-ho. Hi he dedicat el temps que he volgut, no he sacrificat res perquè en tot moment era una decisió meva el que feia, era jo qui triava desplaçar-me fins a Barcelona perquè sabia que allà era on podia continuar creixent i millorant i perquè, si no ho feia, no podria complir el meu somni de ser futbolista professional.

Crec que els únics que sacrifiquen alguna cosa aquí són totes aquelles persones (ja siguin pares, mares, parelles, familiars, amics, qui sigui) que us acompanyen als llocs i són al vostre costat. Perquè ells sí que sacrifiquen el seu temps pel vostre somni o objectiu. Per això només puc dir a tots els que esteu regalant el vostre temps: moltíssimes gràcies per tot el que feu. Perquè, encara que potser no us ho diguin, sou vitals perquè els esportistes assoleixin el que es proposin.