GIRONA FC / CE SABADELL

El Sabadell fa mèrits per assolir un resultat millor (0-0)

El conjunt arlequinat surt del descens sent superior a un Girona força trist

Si no perd aquest caràcter, el Sabadell tindrà més a prop la permanència a Segona. L’empat a Montilivi contra un trist Girona (0-0) el fa sortir del descens, tot i que molts pensaran que va perdre una gran oportunitat d’aconseguir un premi més llaminer. Tothom té la seva part de raó, per descomptat. Com també l’afició blanc-i-vermella, que es resigna a la seva sort veient que amb el que hi ha ja pot estar contenta.

Sense Stuani, lesionat –en tindrà per quinze dies–, Samu i Bustos, les opcions de Francisco en atac es van reduir considerablement. El Girona va preferir no fer invents i va donar l’alternativa a una ofensiva versàtil que es va anar apagant. Bárcenas i Sylla van inquietar Mackay, protegit per l’habitual 3-5-2 que utilitza Hidalgo. La pilota, inicialment, va ser dels gironins, que es van sentir incòmodes quan qui la va tenir va ser el Sabadell, més acostumat a enfangar-se que no pas el conjunt local. I el derbi, si alguna llei declara, és per ser un duel igualat en què val més passar desapercebut treballant i no creure que per anar més ben vestit s’acabarà guanyant.

El Girona no estava mentalment encertat i el Sabadell va semblar que tenia previst llançar-se a l’atac com si el món s’acabés aquesta nit. Prop de la mitja hora, el porter Mackay va alçar la veu per allargar la seva llegenda. De fet, fa mesos que ho és, a la Nova Creu Alta. Un cop de cap de Pablo Moreno el va obligar a lluir reflexos. El rebot, sense incidència perquè era fora de joc, l’enviaria Aday a la xarxa. Ja era un ensurt. Però, per ensurts, els dels visitants. Néstor, que va donar una lliçó d’ofici, va crear perill en dues aproximacions, amb l’afegit d’una centrada que Víctor García no va colpejar per un pèl. Una nova ocasió de Juan Ibiza va sortir fregant el pal i Pierre va demanar a Juan Carlos que tornés a intervenir. El Sabadell, com qui no vol la cosa, ja havia aconseguit el domini. Però havia perdonat.

Els gironins van desaparèixer malgrat estar exigits pel resultat i Bernardo va anticipar-se al moviment de Néstor, en el preludi del que seria una allau arlequinada. Més clara va ser l’oportunitat de Stoichkov, que, un cop superat Juan Carlos, va posar-se les mans al cap quan va veure que la pilota sortia fora. Negat a rendir-se, va acaronar el gol amb les rematades de Stoichkov i Juan Hernández. Ho va intentar de totes les formes. Si algú mereixia els tres punts va ser el Sabadell. Que ningú es preocupi, hi seguirà insistint.

EDICIÓ PAPER 16/01/2021

Consultar aquesta edició en PDF