Ruta talaiòtica a la vall del Gorg Blau

PalmaEl passat 21 d’octubre es va dur a terme una visita a l’entorn arqueològic de la vall d’Almallutx, també conegut per la majoria de la gent com el Gorg Blau a causa de l’existència d’un embassament a l’indret.

Des de l’any 2011 els arqueòlegs Pablo Galera i l'autor d'aquest article desenvolupen uns treballs d’estudi del poblament humà d’aquesta vall que abraça des de la primera ocupació humana, cap a l’any 2200 aC, fins a l’actualitat. De tota l’àmplia cronologia destaquen, per sobre dels altres, un moment històric concret, entre l’any 1230 i l’any 1232, que correspon a l’època en què aquestes terres foren el principal refugi de la població musulmana durant la conquesta cristiana de Mallorca a la serra de Tramuntana. Les restes destaquen per la seva excepcionalitat i per la magnitud del jaciment, d’uns 150.000 m2 de superfície total, on es troben les restes d’un autèntic entramat urbà format per més d’una seixantena d’habitatges, una mesquita i fins a dues maqbaras (cementeris islàmics). Les excavacions arqueològiques duites a terme han demostrat que els habitatges tingueren un ús extremadament breu, de dos anys, i que foren destruïts per un acte violent, un incendi.

Tot i el gran protagonisme de la cultura musulmana en aquest lloc, també s’ha de destacar el poblament prehistòric del vall, concretament en l’època talaiòtica (entre els anys 800 aC i 123 aC). D’aquesta època es conserva un recinte cerimonial completament emmurallat amb dos santuaris, un santuari aïllat, les restes d’un poblat prehistòric i dues necròpolis.

La visita

A causa de l’alt nivell de l’aigua de l’embassament, provocat per les darreres pluges, la visita es va centrar principalment a conèixer les restes i els secrets del període talaiòtic. La ruta va permetre, en primer lloc, entendre la importància de la vall d’Almallutx en el context de la serra Nord, a causa de la seva situació estratègica entre les principals vies d’accés des de Sóller, Lluc o el Raiguer, essent una vall fèrtil i amb abundant aigua durant tot l’any, que permetia la pastura d’animals en els mesos més secs. Per aquest motiu, l’interès al llarg de tota la història per controlar aquest espai. Sembla que els talaiòtics volgueren apropiar-se d’aquest indret tant en l’àmbit polític (poblat) com en l’àmbit simbòlic (santuaris), i per això organitzaren la vall en tres grans àmbits: cultural, habitacional i funerari, és a dir, el món espiritual, el món dels vius i el món dels morts. I, en segon lloc, la ruta va permetre descobrir alguns dels racons més desconeguts de la nostra serra i gaudir d’un espai pràcticament verge i carregat d’història i naturalesa.

La caminada

L’excursió s’inicia al refugi del Gorg Blau. Travessant el petit bosc, es pot accedir a l’interior de l’embassament, on es camina en direcció a les cases de possessió d’Almallutx, sempre propers a la línia de l’aigua. En aproximar-se l’edifici s’ha de rodejar, sempre propers a l’embassament, per respectar la propietat privada de la finca d’Almallutx. En creuar el torrent, que està canalitzat entre parets seques, s’han d’endinsar dintre del bosc, on es poden entreveure encara algunes restes del poblat talaiòtic, en el qual hi ha una gran paret seca que s’ha d’anar resseguint fins arribar a les faldes del puig del Castellot. A l’extrem sud d’aquest esperó rocós s’hi troba un pas que permet creuar-lo per accedir a les restes dels santuaris. Posteriorment, cal rodejar per la cara sud el puig del Castellot fins arribar al coll del Comellar de la font, que permet descendir per una torrentera, Comellar de sa Font, per tornar de nou al mur de pedra seca que permet fer la ruta de retorn.