ESPANYOL

Rubi vol tornar a somriure a Montilivi

El tècnic de l’Espanyol pretén reprendre el vol al camp on acumula més victòries com a tècnic

El 8 de juny del 2003 Rubi va agafar el cotxe des de Vilassar de Mar, on acabava de concloure la seva segona i última temporada al capdavant de l’equip del seu poble, i va anar cap a Montilivi per poder continuar veient futbol en directe. Només feia un mes que era pare, però això no li va impedir portar al cotxe la seva primera filla, la Carlota, a veure un Girona-Benidorm. Mentre balancejava el seu cotxet i li donava el biberó, Rubi observava de prop dos equips que aleshores, molt probablement, no s’imaginava que arribaria a entrenar pocs anys després.

El partit escollit corresponia a la tercera jornada de la fase de grups de la promoció d’ascens a la Segona B i va suposar un autèntic punt d’inflexió per als gironins. Tot i que havien perdut les primeres dues jornades, van guanyar aquell dia 3-1 el Benidorm i també van resoldre a favor seu els altres tres partits fins a aconseguir l’ascens a Segona B. Rubi recorda aquella tarda com “un partidàs”. Segurament la seva primera tarda de felicitat a Montilivi, un camp que l’acolliria més tard com a assistent i com a entrenador, i que encara avui és on ha sumat més victòries com a tècnic en el futbol professional: 16. Tres més de les 13 que ha obtingut a El Alcoraz i al Nuevo Zorrilla, i sis més de les 10 que suma en l’actual curs a l’RCDE Stadium.

Com a entrenador visitant només hi ha estat en una ocasió, avui fa exactament quatre anys (el 4 d’abril del 2015, quan era al capdavant del Valladolid): el seu equip hi va perdre per 2-1.

Aquest dissabte Rubi tornarà a trepitjar la gespa de Montilivi. Ho farà per primer cop amb un Espanyol amb qui manté el crèdit força intacte, tot i la davallada de l’equip en imatge i resultats aquests últims mesos: ha sumat 14 dels últims 57 punts. “Hi ha molts casos de destitucions d’entrenadors que no repercuteixen en resultats positius. El que ens agradaria, i per això va venir Rubi, és tenir un projecte en què es creixi, en què es vegin millores, i que ha d’anar acompanyat de resultats. Tenim la percepció que en el dia a dia s’està treballant molt bé. El vestidor vol créixer, hi ha sintonia amb el cos tècnic”, l’avala Òscar Perarnau des de la direcció general esportiva. Va ser ell qui no va trigar en convèncer Rubi de tornar a casa aquest estiu, després de donar el vistiplau als informes fets per la secretaria tècnica, i demana mirar més enllà dels últims resultats: per a l’Espanyol, Rubi és una peça fonamental en un engranatge que penja de Perarnau i que també s’escampa al filial i als equips del planter. La política de club per a tots els equips de l’entitat és mantenir-hi una mateixa identitat, motiu pel qual molts entrenadors resisteixen en el càrrec tot i passar per males ratxes de resultats.

Rubi n’és plenament conscient. Sap que fa jornades que el seu equip no mostra la versió que vol, però lluita per concentrar els esforços en millorar la proposta. Tornar a casa no li va ser fàcil. Tampoc ho va ser el seu fitxatge pel Girona. El curs 2011/12, després d’un any sense entrenar (el Benidorm havia sigut la seva última etapa), havia decidit fer cas al seu pare i ajudar-lo en el negoci familiar, una agència de viatges majorista, quan inesperadament li va trucar Raül Agné. L’aleshores tècnic gironí li va donar l’oportunitat d’integrar-se al seu cos tècnic com a analista, i Rubi no s’ho va pensar dues vegades. La seva etapa al Girona no va ser fàcil, perquè va viure diversos canvis de rols, a més de dos presidents, directors esportius, entrenadors i preparadors, però va resistir al club fins a arribar a ser escollit primer entrenador. Amb ell a la banqueta el Girona va viure la seva promoció d’ascens a Primera. Dissabte buscarà recuperar el somriure en un camp on ja sap què és ser feliç.

EDICIÓ PAPER 14/09/2019

Consultar aquesta edició en PDF