ESPANYOL

Rubi torna a Osca, l’escenari d’un somni de Primera

L'Espanyol aspira a seguir creixent contra un debutant

“Vaig quedar una mica fotut després de no haver pogut quedar primers. Em vaig enfadar molt, perquè vaig fer veure als jugadors que aquella situació era irrepetible. Porto molts anys sent jugador i entrenador i en 28 anys hauré estat dos cops campió d’una categoria. Valia la pena fer l’esforç per aconseguir-ho”. Així va valorar Rubi, en una entrevista a l’ARA, la sensació agredolça que se li va quedar un cop va finalitzar l’última temporada amb l’Osca, a qui va classificar segon, a un punt del Rayo. L’inconformisme del maresmenc, que venia d’ascendir per primer cop l’entitat aragonesa a la màxima categoria, ho diu tot de la seva ambició. Aquesta tarda (18.30 h, BeIN LaLiga) Rubi tornarà a trepitjar l’escenari on va fer història, on va convertir el 18è pressupost de Segona en un somni de Primera. “La nostra idea era aconseguir la permanència de manera còmoda”, recorda l’actual tècnic espanyolista, que assenyala “el cor i l’orgull” de l’Osca com dos dels principals punts forts del conjunt aragonès.

L’Alcoraz, el seu fortí

A l’Alcoraz Rubi hi va trobar l’ecosistema ideal per anar creixent després d’un inici irregular. Fins al 19 de març, de fet, no hi va perdre ni un sol partit: 11 victòries i 4 empats que van permetre els aragonesos no perdre la posició d’ascens directe malgrat portar una ratxa de cinc partits sense guanyar -que es va acabar ampliant a vuit-. “No hi va haver dubtes. Potser fora del vestidor sí, però nosaltres sabíem què fèiem malament i que tornaríem a guanyar amb treball sobre els errors”, aporta Rubi. Dit i fet. L’Osca va reaccionar a temps i, sumant quatre triomfs seguits, va recuperar el liderat. “Vam ser una família, empleats, jugadors, cos tècnic, treballadors i afició. Que equips modestos treguin el cap a Primera és bo, demostra la grandesa de l’esport”, va recordar dimarts a la Gala de les Estrelles del Futbol Català, en què va rebre el premi al millor tècnic del curs passat, conjuntament amb un Sergio González a qui s’enfrontarà la setmana vinent.

Rubi va fer possible un ascens inèdit, si bé ell reparteix mèrits: “Vam fer història molta gent, no només Rubi. La responsabilitat de l’entrenador és més baixa de la que sovint es trasllada”. El preparador espanyolista reconeix que no s’imaginava l’ascens. “No m’imagino el final de cap temporada, perquè són tan llargues i poden passar tantes coses que no penso en el final”. Ara, a l’Espanyol, tampoc es vol marcar cap fita a llarg termini. “Ens agrada que en aquest moment la gent reconegui les coses que fem bé, però no hi podem donar més voltes perquè això canvia d’una volta a l’altra”. A Osca ara no hi vol sentimentalismes, sinó un triomf de l’equip visitant.

EDICIÓ PAPER 11/11/2018

Consultar aquesta edició en PDF