Espanyol
Esports 21/09/2018

Rubi exigeix autoestima al Bernabéu

L’Espanyol arriba carregat d’optimisme a un camp on no guanya des del 1995

Roger Requena
4 min
Els jugadors de l’Espanyol celebren amb entusiasme un gol contra el Llevant.

Barcelona“Vull evitar que els jugadors pensin que és normal perdre al Bernabéu, o que ens facin algun gol o una jugada espectacular perquè davant hi ha jugadors molt bons”. Rubi té molt clar que, per obtenir algun resultat al feu blanc, primer cal reforçar la moral d’un equip que, al llarg de diverses temporades, ha assumit amb certa facilitat i resignació caure al camp que trepitjarà aquest dissabte (20.45 h, BeIN LaLiga), en un moment anímic força bo, després d’un tram inicial en què, si fos per les sensacions, l’Espanyol tindria més punts dels que ha obtingut.

Durant molts anys, una de les preguntes més freqüents que havien de sentir els jugadors de l’Espanyol a les rodes de premsa de la setmana prèvia a la visita al Santiago Bernabéu era si era possible o no guanyar el Madrid al seu camp. Enguany, potser perquè els blanc-i-blaus hi arriben amb la mateixa sensació que té un alumne amb les idees clares perquè ha preparat a consciència un dels exàmens més complicats del curs, la qüestió més repetida ja no és si ho veuen factible, sinó com fer-ho realitat. “M’agrada que em preguntin com es pot guanyar i no si es pot. Pensem que es pot vèncer qualsevol, també el Madrid. Podem competir i guanyar equips grans -va reconèixer Esteban Granero, un dels jugadors que ha recuperat la seva millor versió amb Rubi-. Ell ens ha donat molta més seguretat, confiança i atreviment”, va afegir el madrileny.

El nou aire i imatge que li ha donat precisament el nou tècnic a l’equip espanyolista, que ha afegit atreviment a la solidesa defensiva, fa que el mateix vestidor sigui més optimista que mai sobre una fita que es resisteix des de ja fa més de dues dècades. “Més que sobreexcitació, veig molta confiança. Arribem en un moment molt òptim per afrontar un partit de tanta dificultat”, va sincerar-se Rubi. El seu Espanyol la vol fer grossa al Santiago Bernabéu, un temple maleït que se li resisteix des del ja llunyà 1995. De fet, des de la seva inauguració, el 1947, només hi ha guanyat tres cops en Lliga i un a la Copa.

Les fórmules per al Bernabéu

Si bé no hi ha cap fórmula màgica per guanyar al Santiago Bernabéu, el cert és que l’Espanyol podria prendre bon exemple del que va passar en els quatre precedents en què van sortir-ne somrient. En cap d’ells el triomf va ser una simple casualitat. Segons relaten les cròniques de l’època, que elogien “la bona tàctica” impresa en el primer triomf -un 0-1 als vuitens de final de la Copa del 1948-, l’Espanyol “es va mantenir inalterable, i encara que no va jugar un bon partit, va aguantar amb serenitat la xiulada de Chamartín recolzat en la bona feina dels defenses i migcampistes”. Amb un gol de Rosendo Hernández en va haver prou per eliminar els blancs de la Copa. Quatre anys més tard, el 1952, l’Espanyol va repetir efemèride, aquest cop en Lliga. Joseíto va avançar els blancs al minut 1, però Josep Mauri i Julián Arcas van capgirar el marcador al segon temps. Era la tercera jornada, i l’Espanyol se situava com a líder en solitari gràcies al ple de triomfs.

Fins a tres dècades més tard, el 1981, no hi va tornar a haver assalt a la casa blanca. Urbano i Marañón van fer estèril el gol de Juanito. “Va ser un partit estrany. Ells van tenir 20 ocasions i nosaltres dues. No els va sortir res, i a nosaltres tot”, va assegura en una conversa a l’ARA l’exdavanter. El navarrès va confessar que era fonamental “avisar, perquè si et fan un gol et maten”. Precisament això és el que va aconseguir l’Espanyol el 1995, on tres minuts de bogeria, amb dos gols de Lardín i un de Raúl, van decantar la balança per als blanc-i-blaus. “Hem fet el partit que ens convenia, tancant espais en defensa, intentant que no arribessin amb facilitat a la porteria, però sense donar mai l’esquena a l’atac”, va confessar l’aleshores tècnic espanyolista, José Antonio Camacho. Rubi intentarà afegir-se a ell, José María Maguregui, Alejandro Scopelli i José Espada com el cinquè tècnic blanc-i-blau que conquereix el temple blanc.

“Un sempre busca coses noves per jugar contra aquests rivals; intentarem que hi hagi algun factor sorpresa”, va anticipar el maresmenc, que no va voler donar més pistes sobre l’onze o el sistema que plantejarà. “Presentarem batalla, però cal acompanyar la il·lusió amb un plantejament perfecte i tenir molta eficàcia”, va dir, abans d’insistir que no restarà valentia a la seva proposta: “Nosaltres exposarem i intentarem anar a buscar el gol. Que ells et marquin no deixa de ser normal, però tant amb l’Sporting com amb el Llevant els he fet mal, i amb l’Espanyol també crec que marcarem. No firmo l’empat”. No encaixar al Bernabéu és una quimera per a l’Espanyol, que tindrà la dificultat afegida de la baixa de David López. En aquest segle, només en el primer partit del 2000, en l’anada de la semifinal de Copa, no va encaixar gol. Per trobar algun precedent en Lliga, cal mirar encara més enrere, al 1978. Ara fa 40 anys.

Però les estadístiques hi són per ser trencades, o almenys intentar-ho. El discurs de l’actual cos tècnic difereix força de la idea del seu predecessor, Quique Sánchez Flores, de no sortir escaldat. Amb Rubi, l’Espanyol vol recuperar l’autoestima i tornar a fer història al Bernabéu.

stats