Rosell voldria salvar els "justos" i fer pagar els "pecadors"

BarcelonaFa unes setmanes Jaume Ferrer, exdirectiu del Barça, va dir en una entrevista a aquest diari que, si fos per Sandro Rosell, el president retiraria l'acció social de responsabilitat contra ell i els altres 16 directius demandats per l'assemblea ordinària de compromissaris. L'ARA ha confirmat que té raó en part, ja que Rosell no es pot fer enrere del tot perquè té un mandat de l'assemblea. El president del Barça, en converses informals amb alguns dels 17 demandats, els hauria dit que la seva intenció seria treure'ls de la demanda d'acció de responsabilitat: és a dir, treure'n persones com per exemple Magda Oranich, però no a tots. Segons la demanda posada el 28 de juliol del 2011 davant el jutjat número 39 de primera instància, aquests 17 exdirectius han de respondre de manera mancomunada -a parts iguals- dels 48,7 milions de pèrdues resultants dels 7 anys de mandat de Joan Laporta.

Si finalment decideix indultar-los , ho podrà fer aviat, quan es torni a posar en marxa el procés judicial -una vegada desestimada la impugnació de l'assemblea per l'Audiència Provincial- i el jutge marqui la data per a la vista prèvia. En aquest moment serà quan la part demandant haurà de fixar quines seran exactament les persones demandades que aniran a judici -i pot fer canvis respecte a la primera demanda-, i també podrà canviar les xifres de la demanda, si han variat des del 2010.

Aquestes converses lliguen amb el que va dir Rosell el mateix 16 d'octubre del 2010, quan l'assemblea va votar de dur Laporta i els seus directius davant els tribunals: "És una situació gens agradable. No és just que paguin gent com Jaume Ferrer, Alfons Castro, Joan Boix, Josep Anton Colomer o Jordi Torrent". Unes paraules semblants va fer servir Rosell fa unes setmanes en referència a la demanda dels avals: "No és just que paguin justos per pecadors".

Una sentència ràpida?

Si no hi ha més recursos, aquest 2013 podria quedar resolta l'acció

L'acció de responsabilitat estava aturada als jutjats, perquè Laporta havia impugnat l'assemblea per haver incomplert els estatuts del Barça en alguns punts, com ara no deixar-lo intervenir per defensar els seus comptes. El jutjat de primera instància va desestimar-la, però l'expresident va presentar recurs a l'Audiència Provincial, que no es va resoldre fins al 22 de febrer, també contra Laporta. Els demandats poden interposar ara un recurs de cassació al Tribunal Suprem sobre aquest cas, però el termini s'acaba aquesta setmana, i cap no sembla que tingui la intenció de fer-ho. Si ningú presenta un recurs al Suprem, o bé el Barça o bé alguns dels demandats hauran de portar la resolució de l'Audiència al jutge que du l'acció de responsabilitat, i llavors es tornaria a posar en marxa. El següent pas el farà el jutge posant una data per a la vista prèvia, que podria ser aquest maig o juny. Aquest dia s'ha de fixar "l'objecte de controvèrsia", és a dir, quins exdirectius seran demandats, i per quina quantitat exactament. També s'hauran de concretar les proves i els testimonis que presentarà cada part. L'últim pas serà que el jutgi fixi data per al judici, cap a la tardor, i si tot va prou ràpid, potser a finals d'aquest any ja hi podria haver la primera sentència, que segurament serà recorreguda, i després s'allargaria uns mesos -o anys- més. Segons un advocat consultat per l'ARA, és possible que vagi tot així de ràpid perquè, tot i el col·lapse dels jutjats catalans, "els temes del Barça acostumen a anar més de pressa que els altres".

Graus de responsabilitat

No tots els demandats van intervenir en totes les decisions

La demanda d'acció de responsabilitat votada l'octubre del 2010, i presentada al jutjat el juliol del 2011, afecta 17 exdirectius del Barça, tots els que van acabar el mandat el 2010, i en teoria tots ells, si perden el judici, haurien de pagar els 48,7 milions a parts iguals, uns 2,8 milions cadascun. La majoria d'aquests exdirectius no van ser-hi els set anys del mandat de Laporta -només vuit d'ells-. I una part important del deute acumulat neix de la primera junta del 2003, quan, per culpa d'haver pres possessió 8 dies abans de l'1 de juliol, 63 milions dels 164 de pèrdues de l'últim exercici de Gaspart s'han d'imputar a Laporta. De la mateixa manera, alguns d'aquests 17 directius van dimitir abans de la fi del mandat perquè es presentaven en alguna candidatura a les eleccions. Magda Oranich es pregunta per què ells, que van dimitir unes setmanes abans, sí que figuren a la demanda, i Joan Franquesa, que va dimitir pocs mesos abans -pel cas dels espionatges-, no. Oranich defensa que, en cas d'haver de pagar, cadascú hauria de fer-ho proporcionalment al temps que va passar a la junta, i no tots igual.

Menys pèrdues?

Viladecans, Mediapro i Sogecable poden restar-se dels 48,7 milions

A la vista prèvia el Barça haurà de fixar quina quantitat exacta reclama de pèrdues. A l'assemblea es va aprovar que serien 48,7 milions, però algunes de les pèrdues imputades de l'últim exercici (2009/10), que era de 79,6 milions -Laporta l'havia tancat amb 11 de benefici, però Rosell els va refer-, potser ara ja no ho són. La Fiscalia Superior ha dit fa poc que no veu cap delicte en la compra dels terrenys de Viladecans que va fer Laporta per 18 milions. Rosell va dir que els terrenys el 2010 només en valien 5, i va imputar-li la diferència (13) com a pèrdues. Els demandats diuen que s'han de restar dels 48,7, i el club defensa que és una qüestió comptable i que no s'ha de fer. El mateix passa amb les provisions per les demandes de Mediapro i Sogecable. El jutge haurà de decidir.

Estratègies de defensa

La defensa vol crear el dubte en el jutge sobre la comptabilitat

La majoria dels 17 demandats tenen un advocat diferent perquè consideren que cada cas és particular i els cal una estratègia de defensa precisa. Tot i així, tots els advocats es coordinen i seguiran algunes vies conjuntes. Per exemple, han buscat economistes de prestigi que facin uns comptes diferents dels que els va refer la junta de Rosell -i va aprovar l'assemblea- per demostrar al jutge que la comptabilitat d'un club de futbol es pot fer de diferents maneres, sense que cap sigui incorrecta, i així crear-li el dubte i que no doni per bons només els d'una part.